Es creu popularment que els peixos tenen una capacitat de memòria de només 30 segons, però científics canadencs han demostrat que això està lluny de la realitat. El PP, però, sempre tan antisistema (discutint als filòlegs, negant el canvi climàtic, ignorant la llei...) vol obviar aquesta nova troballa. Pérez Macián, Vicent Sales i altres portaveus, pateixen el mal de Dory, aquell peixet sense memòria que eixia a Nemo; incapaç, pobreta, de recordar el que havia fet ella mateixa feia
Sales des de les seues vacances es queixa de què no s’han convocat els consells de districte, obviant que en juliol i agost no s’han convocat mai. Pérez Macián diu que l’alcaldessa està desapareguda una setmana, tot simplement perquè veu l’agenda al web; malgrat que sap positivament que l’alcaldessa està al seu despatx treballant. I després protesta de què agafe 15 dies de vacances. Jo recorde algun mes d’agost on feia d’alcalde el cinqué tinent, perquè els quatre primers havien marxat de vacances al mateix temps. Però els del PP tenen dret a descansar, dret que semblen negar als altres.
També és graciós veure al PP queixant-se de què “només” dos Consellers s’han reunit amb l’alcaldessa els primers dos mesos. Si tirem d’hemeroteca, veuríem quants Consellers s’havien reunit amb Bataller, Fabra o Gimeno. En realitat no importa gaire. Ara...amb quants polítics imputats, condemnats o empresonats es van reunir els alcaldes del PP? No faré la llista, perquè això és un article, no la relació policial de “sospechosos habituales”.
De fet, a alguna d’eixes presumptament honorables autoritats que han visitat la nostra ciutat els darrers anys, si els volguérem tornar la visita, seria més senzill trobar-los en un jutjat, que treballant a un despatx. I a altres, si els volguérem donar la mà, caldria demanar un Vis a Vis a les autoritats penitenciàries.
La desmemòria voluntària del PP, xoca amb la sana memòria de la gent del carrer, aquells que voten això o allò, tant se li val. La gent recorda d’on venim (fa només dos mesos), i a mesura que vagen descobrint com hem arribat fins ací, tindran menys i menys ganes, de tornar al passat. És qüestió de memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada