Cèsar
August, primer emperador romà, no en va tindre prou amb canviar-li
el nom al mes que fins aleshores es deia “sextilis”, per posar-li
“augustus” en el seu propi honor, va anar més lluny, i li va
voler que tingués 31 dies, un més que juliol, dedicat al seu pare
adoptiu Juli Cèsar. I li'l va agafar prestat a febrer, i així s'ha
quedat el pobre.
Segur
que el meu amic David, no trobaria millor patró per al seu club de
“Histriónicos Amigos de la Pomposidad” que el fantasma este de
Cèsar August! David va escriure un article amb eixe títol, en el
que es referia al debat sobre assistir o no a actes religiosos en la
condició de regidors. Ho duc a col·lació, perquè agost,
histriònic i pompós mes, no dóna per a molt, i per això algun
regidor jubilat, intenta crear polèmiques on no hi són.
Enric
Porcar, regidor d’ermites, va explicar que anul·làvem el costum
del PP d’enviar funcionaris públics (ordenances) a ocupar amb
cartellets els primers banquets d’algunes esglésies i ermites, en
dates senyalades, per a que els “histriònics amics de la
pompositat”, pogueren arribar a punt i hora a la missa, i seu
davant de tot. Això, costava diners públics, són hores extres, que
s’havien de pagar o compensar.
Porcar
anuncia un acord de govern, això ja no passarà. No hi haurà
banquets reservats per a les “autoritat civils”. Qui vulga
assistir als oficis, ho farà a títol personal i seurà on hi haja
un lloc lliure. Si vol seure a primera fila per a lluir-se, que
matine. Però no pagarem més hores.
La
branca integrista del PP s’ha alarmat. I reclama el dret a seguir
mantenint el seu grau de “pompositat”. I va més lluny. Reclama
dels descreguts que no vagen a Lledó, o a Sant Pere… En el seu
intent de polèmica, recorden que a nosaltres també ens voten
creients, i és precisament això el que pot justificar que un càrrec
públic vaja a determinats actes en els que personalment no hi creu.
Ell diu que ho fem pels vots.
Curiós,
jo que estic fart de sentir a populars menysprear
actes públics als que acudien i pensava que ho feien, com jo, en
representació d’una ciutadania plural. I es veu que no, que ells
anaven a fer calaix de vots. Doncs ja ni això els funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada