Comprenc perfectament que vostés puguen estar farts del debat que estes setmanes mantenim el govern municipal i el partit que ens governava fins fa poc, al voltant de la situació econòmica de la ciutat. I no perquè no siga important de saber, que ho és i molt, sinó perquè s’ha convertit en una absurda batalla de xifres, desqualificacions i retrets, en dues direccions.
L’altre dia un portaveu del PP demanava a l’alcaldessa que ensenyés economia als membre del govern local. La seua portaveu cada matí quan s’alça, junt al Cola-cao, i com un mantra, repeteix que el govern diu mentides. Nosaltres ens afartem de repetir que el PP enganya intentant fer passar per un ornitorinc, allò que clarament és una merla.
Perquè el bo de tot això és que les xifres no es discuteixen, el debat està en les lletres. En què signifiquen les xifres. I francament, no vaig a alimentar eixa discussió un altra vegada interpretant i reinterpretant els números. Explicant que no és el mateix tindre diners al banc, que que eixos diners siguen una pòlissa de crèdit. O que si en els primers cinc mesos has deixat el pressupost d’un àrea exhaurit o compromés, en la pràctica el que has fet és deixar al nou govern sense capacitat de gestió. Etcètera.
I no ho faré entre altres coses perquè tot això és el que va gastar el govern per justificar la seua primera modificació de crèdit. Modificació que s’aprovà per unanimitat, i sense que el PP digués al ple ni pruna, confirmant així que el govern tenia raó respecte a la situació, i no només pel que fa a les xifres, sinó també per les raons que ens havien dut a trobar eixes indiscutibles xifres, i no altres.
Ara bé, hi ha coses que si que paga la pena subratllar. Poques setmanes abans de les eleccions en uns desdejunis organitzats al Real Casino, vaig pronunciar una conferència en la que vaig explicar als empresaris que van tindre la deferència de vindre a escoltar-me, que la discrecionalitat en la despesa pública era un greu mal per l’economia local. D’entrada, perquè vorejava la llei, quan no la incomplia directament. I després, perquè la discrecionalitat és la porta de la corrupció.
I com hem dit que les xifres no estan en discussió, perquè són les oficials, convé recordar que el recentment publicat informe de la Sindicatura de Comptes a data 31.12.14, afirma i confirma, que l’anterior govern va pagar un total de 7’6 milions d’euros sense suport legal. Factures sense contracte, factures que superaven per import o contingut el contracte signat, factures de compres de bens, obres o serveis amb el contracte vençut… 7’6 milions d’euros legalitzats passant-los pel ple, però amb l’advertiment d’irregularitat o il·legalitat formulat per la intervenció municipal.
Això és el resultat d’una pèssima gestió. No renovar contractes és deixadesa. Comprar sense contracte és una pràctica irregular que només pot amagar favors a determinats proveïdors. El PP com a gestor son un desastre. Perquè no es tracta només de fer quadrar els números, sinó de fer-ho legalment, procedimentalment, d’acord amb el dret administratiu. I això no ho han fet.
Temps tindrem de parlar-ne, perquè vorem si algunes de les actuacions que estem descobrint, expedients incomplets, etc, han de tindre o no recorregut judicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada