Este article no és fàcil d’escriure, perquè aquells que el llegiran amb ulls d’aficionat al futbol, s’adonaran de seguida que jo de futbol no n’entenc gaire. Aquells que el puguen llegir i que estiguen gens interessats en el futbol no acabaran d’entendre per quina raó el Vicealcalde de Castelló parla d’estes coses. Tampoc no és fàcil d’escriure, perquè al voltant del futbol i dels colors dels clubs es mou un món de sentiments de gran intensitat, i m’hauran de permetre dir que quan en un debat entra la passió, la raó agafa vacances. Per a que ningú no s’enfade, diré que passa el mateix amb l’adscripció nacional, la política o el fenomen fans amb la música. Però malgrat ser conscient que entre en un espai esvarós no seria honest amb mi mateix si no digués el que pense, i ho publiqués al diari, assumint tots els riscos.
Qui em coneix sap que sóc molt actiu a les xarxes socials, i cada cop que hi ha un episodi significatiu que afecte al CD Castellón, el club de la nostra ciutat, el meu compte de Twitter es bloqueja amb desenes i desenes de piulades demanant solucions, exigint-me (exigint-nos al govern) un major esforç, ser més actius en la crisi institucional que pateix el club... Jo ho comprenc, és més, que se’m cite en centenars de tweets, ho entenc com una certa mostra de confiança. Si m’ho demanen a mi és perquè encara deuen confiar. I això, és un mèrit enorme, no meu, sinó dels aficionats que ho fan. Uns aficionats, diguem-ho clar, maltractats per la direcció del club.
El que passa és que la capacitat de maniobra de l’ajuntament és limitada. Més que no ho sembla. Sincerament no sé qui és el propietari de les accions. Crec que ningú no ho sap del tot, perquè hi ha litigis en marxa sobre el particular. Sí que sé, qui representa formalment eixa majoria accionarial, el Sr. Cruz. I és amb ell amb qui hem de tractar. És cert que seria més fàcil tractar amb ell si hagués acceptat la sol·licitud de reunió que per escrit li va fer el Regidor d’Esports Enric Porcar. Dijous, però, avisà que ja ens voríem en setembre que ara estava fora.
Hem de parlar de la situació del club. És cert que esta directiva, gràcies a la bona voluntat (o a l’excés de realisme econòmic) ha aconseguit una quitança important per part dels dos principal creditors del club, Facsa i Bankia; i això ha permés una periodificació dels pagaments, per tal d’intentar fer front als deutes acumulats per una gestió nefasta, i no sé si delictiva, durant anys. Però la realitat és també que la ciutat esportiva és d’una empresa que ha vist defraudada la seua confiança per una directiva que no ha complit cap de les condicions d’us de les instal·lacions. El cert és que l’estadi és municipal (de tots vostés), i que la directiva no ha complert amb les condicions. No paga llum ni aigua que anava a càrrec d’ells. El PP va acceptar que el pagament de la quota es fes amb entrades que repartia a qui li semblava. El manteniment de l’estadi que hauria de pagar el club el fa l’ajuntament, per evitar accidents o que ens el tanquen per manca de seguretat. La gespa, va acabar canviant-la i pagant-la l’ajuntament, davant la incapacitat del club... Una gespa que dimecres donava ganes de plorar. No ho vaig vore en directe, no vaig anar a Castàlia, ni pagant, que és com vaig jo quan vull vore un partit, ni convidat. Perquè contestaré ara a la pregunta que algú va fer a Twitter, no, el club, a diferència d’altres anys, no va tindre la deferènia de convidar a la corporació a la presentació. I vull recordar que la corporació municipal som els administradors nomenats pels propietaris (la ciutat de Castelló) dels bens públics, entre els que destaca el nostre estadi.
I davant de tot això, què fer? Tres coses. Una. L’ajuntament està personat en la causa oberta per Sentimiento Albinegro contra l’anterior directiva. El PP havia donat ordre a l’assessoria jurídica de que no col·laborés en res. Nosaltres hem revocat l’ordre i hem donat instruccions de col·laborar activament. Dos, el conveni de cessió de Castàlia està vençut, s’ha de renegociar, i ací sí que hem de ser severs amb l’actual directiva. I tres. Busqueda d’alternatives de gestió, pel que puga passar. Perquè una cosa és clara, com recordaven dues pancartes dimecres, tenim una afició i uns preus de primera i una directiva de tercera. Jo també ho crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada