"EL QUE ESTEM TROBANT" Levante-EMV 17.06.15

Dijous vaig anar a visitar la Casa de Cultura. Vaig entrar en una sala on hi ha plens de molsa, podrint-se, centenars d’exemplars dels tres primers volums de l’obra completa de Bernat Artola publicada per l’ajuntament. Hi havia més coses…desenes que quadres. Amuntegats, polsos, bruts. En una sala sense ventilació, amb una calor que fà malbé la pintura. Hi havia de tot. Uns quants Premi Nacional de Pintura Ciutat de Castelló, de cara a la paret, mal embolicats amb un paperot brut. Uns quadres pels que hem pagat milers d’euros en concepte de premi. La major part de l’obra dels becats d’Hàbitat Artístic en un altre muntonet. Brut, sense catalogar. Tot barrejat amb obra menor d’aficionats, d’aquells als que els hi reclamàvem que regalaren una peça a canvi de deixar-los exposar. I entre tot això, barrejat i abandonat…vaig trobar un Vicent Castell! És una realitat, i també una metàfora del que estem trobant estes primeres setmanes de govern.

Per exemple, la gent que ve i et diu que li havien cedit la Pèrgola per fer un acte i que ara ho volen allargar d’un a tres dies, i quan els reclames que paguen les taxes, et diuen que els altres no els hi cobraven… I mires, i efectivament, no els hi cobraven. Alegrement. Donaven permís per a fer actes en un recinte que no compleix els requisits legals de seguretat, per celebrar-hi res, i a sobre no els hi cobren, contravenint les ordenances municipals.

O en el tema de les festes, on el voluntarisme de la gent que s’esforça en que funcionen les festes de carrers, de Sant Pere o de la Magdalena, necessiten una protecció legal. Un marc jurídic amb el que treballar. Fins ara, hi ha hagut un altíssim grau de descontrol que el PP justificava amb “autonomia del món de la festa”, quan en realitat moltes, moltíssimes coses i actituds eren d’una enorme irresponsabilitat. No tant pels voluntaris que gestionen, sinó pels poder polítics que han permés este model de gestió, al marge de la norma. Un model que ha estat constantment criticat per l’auditoria interna que ja fan els tècnics municipals. 

Creuran vostés que hi ha local pagats amb diners públics, cedits a associacions, sense cap tipus de contracte? Només per la decisió que va prendre alegrement, i irresponsable, un bon dia el regidor o regidora de torn? O que hi ha pisos municipals buits, en un estat d’abandó absolut, perquè no s’han fet les reparacions oportunes mentre hi ha famílies a les que no els podem oferir una casa? O contractes vençuts que impedeixen prestar de forma legal serveis públics?

Els assegure que jo sóc poc amic del discurset aquell de l’herència rebuda i tal i qual, i els promet, que un cop este govern haja aprovat els seus primers pressupostos, i haja començat la tasca de revisió de les diferents ordenances fiscals, i d’altra mena, no em tornaran a sentir dir que la culpa és dels d’abans. Però encara no fa 15 dies que hem assumit la responsabilitat de gestió, i ara com ara, no hem fet més que trobar bonys. Els anirem fent públics. Auditarem amb pública transparència i participació els contractes de serveis, obres i subministraments. I diagnosticarem l’estat de la ciutat després d’un quart de segle de depredació popular, populista i amb una relació tempestuosa amb la legalitat vigent.

FACILITANT LES COSES - CSN-. 25.06.15

El govern municipal ha fet un esforç important, per ajustar tant els sous dels seus membres (una reducció del 30% en el d’alcaldessa i vicealcalde i del 20% en els dels tinents d’alcalde), sense tocar els sous de l’oposició. I ho hem fet per convicció. Perquè tenim molt clar que en qualsevol sistema polític hi ha govern, però només en democràcia hi ha oposició. I precisament per això, cal tractar-la com una part fonamental del sistema democràtic, i posar al seu abast mitjans materials i econòmics per fer la seua imprescindible tasca de control i fiscalització.

També des de l’equip de govern hem reduït el nombre de persones de lliure designació, i a més a més, ho hem fet ajustant els sous a les categories professionals dels funcionaris, el que ha significat una reducció substancial en molts d’eixos sous. El PP creava llocs a mida de les persones. Per això per a determinats càrrecs demanaven un batxiller (era tot el que podia oferir la persona triada) i se li completava el sou amb complements molt difícils de justificar. Nosaltres ho hem fet al revés. Hem reduït el nombre de persones, hem dissenyat perfils professionals i sous associats; i després hem buscat les persones. Els grups de l’oposició rebran exactament el mateix tractament que rebíem nosaltres fins ara. Per tant, de nou, les reduccions en nombre i sous, les assumeix el govern.

Pel que fa als espais físics, els tres grups tenen ja un lloc on treballar. Els mateixos que teníem nosaltres fa 15 dies. Però volem millorar les condicions.  Ja els hem anunciat que anem a fer algunes modificacions estructurals per facilitar-los-hi més espai, més comoditat, i més dignitat. El PP amb 8 regidors, per exemple, ocupa l’espai que ocupava el PSOE amb 12 fa 5 anys, però creiem que no és prou digne. Volem que estiguen millor. I ho farem amb un cost reduït, perquè se’n faran càrrec els serveis municipals.

Segur que a alguns els sembla que hauriem de reduir més, creguen que no és possible. Un govern necessita una estructura mínima i de confiança. I la que proposem és austera i raonada.

El resum, ja els dic, és reduir els excessos que va cometre l’anterior govern, i dignificar la funció de l’actual oposició. Ho durem al proper ple municipal i votarem. Serà interessant escoltar les argumentacions d’uns i altres per justificar els vots a favor o en contra. 

"METATESSIOFÒBIA" Levante-EMV 20.06.15

Davant del canvi de govern municipal, el món exterior es divideix entre els que se n’alegren i els que es preocupen. Que la gent que va votar opcions de progrés estiga esperançada i il·lusionada, és lògic. És coherent. Que alguna gent que no ens va votar, accepte amb naturalitat el veredicte de les urnes, i intente positivar tot dient que “un canvi de tant en tant és necessari”, era també una reacció possible, esperada. Amable. 

Que alguna gent mentisca descaradament i et diga que se n’alegra, quan saps que no és cert, tampoc ha sorprés ningú. Que un altra gent estiga trista, preocupada, decebuada… Perquè no han guanyat els seus, també s’entén.

Pel que fa al funcionariat…doncs supose que hi haurà de tot. Gent contenta, i gent que no ho està. Gent esperançada, alegre, que se sent alliberada…i gent que estava millor abans, o a la que els canvis mai no li convenen. Però a mi això em preocupa el just parlant d’este col·lectiu. A mi el que m’interessa és que hem trobat un col·lectiu absolutament entregat, disposat a facilitar el canvi (ja que el PP no ha fet traspàs de govern, a excepció d’aquells regidors als que personalment els hi ho he demanat). Porte prou de temps a la casa, i he parlat tant (i sobretot he escoltat i preguntat tant) als funcionaris, que sabia que eren un col·lectiu que posaven per davant la seua professionalitat, a les seues lícites opinions polítiques. Cap sorpresa doncs. Però moltes gràcies.

I tampoc resulten sorprenents algunes reaccions d’algunes persones i col·lectius. D’una banda, els regidors que menteixen a alguns funcionaris, dient que nosaltres farem això i prohibirem allò, a fi de produir por. No tindran èxit.

Després estan aquells que havien crescut personalment (o com a col·lectiu) a l’ombra del poder polític. Pusil·lànimes i incapaços, que han arribat a creure que són alguna cosa, només perquè eren beneficiaris de favors, perquè l’alcalde els saludava, perquè la regidora de torn travessava el carrer per a plantificar-los-hi dos sorollosos besos d’amistat interessada. Pobres diables, que ara tenen por de tornar a ser allò que en realitat sempre han sigut. O dit d’altra forma, tenen por de valer el que de veritat valen, no els que els hi havien fet creure que valien. Estos em fan pena. Per com són. 

Les xarxes socials han democratitzat l’estupidesa. Ara tots tenim un fòrum, un espai per ensenyar la dimensió de la mesquinesa que ens habita. L’alodoxafòbia i la cainofòbia, alimentada per la demagògia, dibuixa un grup social d’idiotes funcionals i ressentits. Són els que escriuen ara textos ofenedors sobre com vestim, com ens desplacem, i sobre totes les decisions (que sense tindre cap fonament) diuen que estem prenent. Les misèries humanes es mostren en una dimensió estratosfèrica estos dies.

Però va més enllà. Un web vinculat a les festes fundacionals de la ciutat, s’ha permés fer un pasquí innoble, qüestionant a la regidora delegada de festes. No pel que haja pogut dir, decidit, o proposat, que seria lícit, no. Sinó per ser dona. I per l’edat.  Diuen que és una dona gran a la que no coneixen. Ximo Torres era un home, però era més gran que ella. Ningú no el va qüestionar per això. Mai abans s’havia fet una crítica tant indecent i innoble. Ni tan covard. Perquè totes les bestieses que es diuen, es diuen des de l’anonimat. Em dóna vergonya que esta gent es consideren a si mateixes la noblesa de les nostres festes. Esta ciutat, i les nostres festes, mereixen molt més que això.

Temps de turbulències, ja ho suposàvem. A mi no em preocupa gens ni miqueta haver de fer front a tot això, ni em preocupa miqueta ni gens, plantar cara a esta gent. Però clar…per a poder-ho fer, haurien de deixar de ser uns covards anònims i donar la cara. Jo ho faig ara i ací. I demà on ells vullguen.

"LA SELECTIVITAT" Mediterráneo. 20.06.15

Laura, va acceptar anar en la nostra llista electoral, plena d’entusiasme, tot i saber que ocupava un lloc que feia del tot impossible que isqués elegida regidora. Això sí, va ser molt clara. “He de preparar la selectivitat i no podré ajudar tant com voldria”. Ens va semblar perfecte, perquè precisament això demostrava que era el perfil que buscàvem. Gent responsable i compromesa, que sap que el dos va després de l’u.

El més graciós és que molts dies venia a ajudar-nos sa mare, dona compromesa de fa anys, i ens deia que l’enviava la filla perquè estava estudiant. I tot l’equip de campanya preguntàvem com ho portava. Volíem que la selectivitat li anés tan bé com el batxillerat fins eixe moment. Li va anar molt bé. Clar. Quan treballes de valent, tens èxit. Tot Compromís va celebrar el seu èxit, i amb ella, vam celebrar l’èxit de Compromís.

Estos primers dies com Vicealcalde senc el mateix vertigen que imagine sentirà Laura quan comence el nou curs. Els resultats diuen que està preparada, els nostres també ho diuen. Estudiar no li és nou, com no m’és nova la política a mi. Però la Universitat no és el Institut, i el Govern no és l’oposició. En fi...que pense molt Laura estos dies.