L’any 1.960 l’antiga Unió Soviètica va presentar a la ONU una resolució condemnatòria contra el colonialisme. Lorenzo Sumulong, delegat filipí a les Nacions Unides va intervenir per dir que el que feien els soviètics amb els països de l’est era també colonialisme. Un colèric i histriònic Nikita Khrusxov, que havia estat interrompent el torn de paraula a tothom a crits, com un vulgar Chávez, es va treure la sabata i brandint-la, va amenaçar el delegat filipí.Fa any i mig, en plena roda de premsa de George W. Bush a Irak, un periodista en lloc de preguntar, va mostrar la seua opinió cridant-li "gos" i llençant-li les sabates al cap. Han
passat cinquanta anys i problemes com el colonialisme, o les invasions, o les guerres, es resolen a sabatades. Els segrestos a "Zapaterades", es a dir, pagant als pirates.Afortunadament en la política municipal encara no he vist cap "sabatada" ("espardenyades" moltes). Ni espere agressions dels meus adversaris. Les nostres relacions són, en general, fluides i correctes. Però tampoc no cal passar-se.
Dic això perquè de vegades fa una certa gràcia vore com adversaris polítics et fan una escolteta, i t’aconsellen sobre com hauries de fer la teua feina. Al PP li preocupa quan els critiquem, i per intentar (vanament) que no ho fem, usen aquella teoria de que "si sacsegeu l’olivera, les olives les plegarà el PSOE". Que ja entenc el que vol dir, però aleshores què se suposa que hem de fer, no criticar allò que no ens agrada? O algú del PSOE que em deia l’altre dia com ens havíem de comportar a la Diputació fent seguiment de
l’estratègia de Colomer, o que com ells estaven a l’oposició jo no tenia que criticar-los. Si jo no els critique, simplement marque diferències, o millor dit, les remarque. Que les diferències les marquen les divergents postures que mantenim en no pocs temes, i sobretot, l’estil.És difícil creure en la bondat dels consells, si qui t’aconsella és el teu adversari. Quan el PP o el PSOE se m’acosta a cau d’orella a donar-me un consell, tinc la mateixa sensació que deguera tenir al mig del ring, el bo de Holyfield poc abans que Tyson li arranqués mitja orella d’un mos.
9 comentaris:
Saps allò de: "Cuando las barbas de tus vecinos veas asomar..." (o algo així). Doncs veuen la teua barba darrere les seues orelles i se fiquen nerviosos, per algo serà.
Ai! si el BLOC tinguera uns mitjans com té el PPSOE. L'atur creixeria a les seues files.
Si ho fem bé, tenim una bona cojuntura ara.
Hola Sergi,
La dita era: "Caundo las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar"
Jo diria que allò que tu has volgut dir era: "cuando le ven las orejas al lobo..."
Però no sé si li pega molt a la situació explicada
A vorer si és veritat i el Bloc trau un bon resultat les pròximes eleccions!
Jo crec que s'ho mereix.
Este comentari es dedica a David. Per a traure un bon resultat no només cal meréixer-ho, sinó sobretot, intentar-ho.
I intentar-ho com cal. S'ha de canviar els sistemes de comunicació. I un diari en valencià no és la fórmula.
Els veïns de Castelló d'ara, majoritàriament, no tenen res a vore amb com era Castelló fa 15 anys. Haurem de fer les propostes d'una altra manera. Reunint els veïns, que ens coneguen... no només eixint en els MMCC. Conéixer les propostes i dur-les a l'ajuntament o la diputació, il·lusionar la gent. I renovar el planter de gent que ens coneix, a més de la nostra organització.
Tot això ho estem intentant a Castelló?
Un crític esperançat
Vull pensar que si. En els darrers 7 mesos m'he reunit amb més gent que mai de la meua vida. Associacions de Veïns, comerciants, autònoms, associacions diverses, particulars amb problemes als que intentem ajudar...
Ara mateix hem tancat una reunió amb una associació de jubilats i pensionistes, estem pendents de rebre resposta de l'assocació de promotors de vivendes per presentar les nostres propostes, este mes ens reunirem amb totes les associacions del Grau...
Agrairia qualsevol proposta, i sobretot, col·laboració. Gent que ens acompanye a fer les visites.
En eixe cas esteu fent-ho bé. És important anar acompanyat de gent coneguda d'eixes persones amb les quals et reuneixes. Però que estiguen en la teua banda. I si no hi ha, militants i simpatitzants. Així s'ofereix una imatge de seriositat i de treball per Castelló.
Enhorabona. Crec que aneu per bon camí. El que és important és aplicar el DAFO (debilitats, oportunitats, amenaces, fortaleses). Mantindre els electors que tens, però, com siga, intentar ampliar la base de gent que potencialment pot votar al Bloc. I moltes persones difícilment ens votaran si no ens coneixen personalment. I encara així ja vorem.
en això estem, intentant eixamplar la base social, cuidant la que tenim. Ni és senzill ni hi ha formules màgiques. Però tenim la serena voluntat de fer-ho. I les portes de casa estan obertes per qui vulga col·laborar
Tens tota la raó. La clau és intentar-ho, i posar els mitjans. Tot eixe treball que fas, la gran majoria de persones no te l'agraïran, però sàpigues que gent com jo, que estem invertint una part important de la nostra vida i del nostre temps en estes qüestions, sí que l'apreciem, i sabem el que és tindre fills i haver de renunciar a temps "seu" (tot) per a donar-lo a persones que no ens ho agraïran, o pensaran que volem el seu vot per robar, o veges tu a saber què. Però cal fer-ho. Si no, ni seríem militants d'un partit, ni ens molestaríem en fer créixer esta organització.
Un dia et cridaré i et contaré la nostra experiència, que està anant molt bé. Significa que tenim més militants i més simpatitzants des que treballem així. Però els deixem espai en el butlletí, els deixem parlar en els nostres actes públics... i així, sense voler-ho, estan ampliant els temes que preocupen, en global, al Bloc.
fantàstic. Nosaltres també fa temps que deixem la contraportada dels nostres butlletins per a que les associacions diguen el que consideren oportú.
Publica un comentari a l'entrada