Al carrer d’Enmig, hi ha de fa un bon grapat d’anys una placa que anuncia que hi va néixer Ribalta. Podria estar en eixa casa, com en qualsevol altra casa de la Vila i Ravals. Sabem que no és cert. Però allà continua. Ribalta, Francesc Ribalta, qui dóna nom al principal institut de la ciutat i al més emblemàtic dels nostres parcs, ara en perill, era de Solsona, a les terres de Lleida. A Madrid va conèixer i pintar a Lope de Vega, i va ser el dramaturg qui el va informar que l’Arquebisbe Ribera, buscava pintor de cambra a València. Amb el temps, Ribalta va acabar pintant dos importants retaules a l’església d’El Patriarca. Es té constància del seu pas per Sogorb i Jérica, però poca cosa més.
Amb certesa, el Cronista de la Ciutat deu saber quin és l’origen d’esta placa que desinforma els vianants.
Podríem, i és només una idea, posar més plaques falses a la ciutat. A l’entrada del Racó de la Torreta, podríem posar un cartell anunciant que allà Emily Brontë, no va escriure Wuthering Heights; i a la meitat de l’Avinguda de València en qualsevol casa, un nova placa anunciaria que en aquell portal no hi va viure mai el brillant sociòleg Emmanuel Todd; també el carrer Governador tindria la seua placa, esta al número quatre i que commemore que Joséphine Baker no va passar-hi 8 anys, amb els seus 12 fills adoptius. (Per als més joves, la Baker, era una adoptadora compulsiva i multiracial, com Angelina Jolie). I com eixes, dotzena i mitja de plaques més.
Així podríem fer rutes de turisme urbà. Un passeig pel Castelló dels creadors que mai no han estat ací. La idea tampoc no és tan desgavellada. Durant anys, Castelló s’ha anunciat a l’exterior, amb la marca d’un aeroport que encara hui no està en marxa. L’equip de govern, va basar la seua campanya electoral, i el seu programa de govern, en un seguit d’icones de modernitat que o no estan, o tardaran en estar, o la realitat no s’assembla gens a la imaginada. I supose que no cal que recorde els edificis de Calatrava i Gehry, el Parc dels Xiquets, la Ronda de circumval·lació o del TRAM, eixe autobú
s amb complex de tramvia que aprofitant que Ribalta en realitat no era de Castelló, es carrega la unitat del parc d’una forma tan innecessària com provocadora. Una actuació que amb un gèlid aire que tallava els llavis, però no les voluntats, vam contestar dijous passat amb l’enèsima manifestació ciutadana.
El nom de la ruta, ens el donaria una de les obres de Lope de Vega, "Lo fingido verdadero". I per què Lope? Dons per la seua obvia no vinculació amb Castelló, com el seu amic Ribalta. Al cap i a la fi, i pel que fa a les promeses electorals dels conservadors, quasi tot el que sembla vertader és fingit, i és precisament quan fingeixen, que semblen més vertaders.
Amb certesa, el Cronista de la Ciutat deu saber quin és l’origen d’esta placa que desinforma els vianants.
Podríem, i és només una idea, posar més plaques falses a la ciutat. A l’entrada del Racó de la Torreta, podríem posar un cartell anunciant que allà Emily Brontë, no va escriure Wuthering Heights; i a la meitat de l’Avinguda de València en qualsevol casa, un nova placa anunciaria que en aquell portal no hi va viure mai el brillant sociòleg Emmanuel Todd; també el carrer Governador tindria la seua placa, esta al número quatre i que commemore que Joséphine Baker no va passar-hi 8 anys, amb els seus 12 fills adoptius. (Per als més joves, la Baker, era una adoptadora compulsiva i multiracial, com Angelina Jolie). I com eixes, dotzena i mitja de plaques més.
Així podríem fer rutes de turisme urbà. Un passeig pel Castelló dels creadors que mai no han estat ací. La idea tampoc no és tan desgavellada. Durant anys, Castelló s’ha anunciat a l’exterior, amb la marca d’un aeroport que encara hui no està en marxa. L’equip de govern, va basar la seua campanya electoral, i el seu programa de govern, en un seguit d’icones de modernitat que o no estan, o tardaran en estar, o la realitat no s’assembla gens a la imaginada. I supose que no cal que recorde els edificis de Calatrava i Gehry, el Parc dels Xiquets, la Ronda de circumval·lació o del TRAM, eixe autobú
s amb complex de tramvia que aprofitant que Ribalta en realitat no era de Castelló, es carrega la unitat del parc d’una forma tan innecessària com provocadora. Una actuació que amb un gèlid aire que tallava els llavis, però no les voluntats, vam contestar dijous passat amb l’enèsima manifestació ciutadana.El nom de la ruta, ens el donaria una de les obres de Lope de Vega, "Lo fingido verdadero". I per què Lope? Dons per la seua obvia no vinculació amb Castelló, com el seu amic Ribalta. Al cap i a la fi, i pel que fa a les promeses electorals dels conservadors, quasi tot el que sembla vertader és fingit, i és precisament quan fingeixen, que semblen més vertaders.
6 comentaris:
o la Ciutat de les Llengües que malgrat ser virtual des de fa anys els sous dels que estan allà si són reals i supose que el treball del xófer també és real ja que és l'únic que treballa allà.
cert, eixa me l'he deixat.
cert, eixa me l'he deixat.
Home, jo sí que posaria una placa en la casa natalícia de Ricardo Costa, una altra en la que Fabra, Don Carlos, va vore la llum, i enllaçar-lo amb les cases dels empadronats que mai van viure-hi de Cabanes, el passeig marítim que mai no ha vist la Mar de Vall d'Alba, la fàbrica de sabates de la Vall d'Uixó d'on el senyor Aparici se va endur una furgoneta plena, etc. i un sense fi de fites "històriques" i crear la ruta de la corrupció. Desgraciadament per això és el que se'ns coeix arreu de l'Estat.
No oblideu de posar-li una altra placa a Luis Aguilé, en agraïment per la seua obra mestra "Nadie me quita mis vacaciones en Castellón". Don Carlos demostra que també sap trobar icones de modernitat per promocionar el turisme.
Jo proposaria que el patronat de Turisme utilitzara per promocionar la "Ruta de la corrupció" la cançó de Luis Aguilé però seria "Yo no me piedro mis corrupciones de Castellón, oo oo ooo..."
Publica un comentari a l'entrada