01 d’agost, 2012

"ELS TRIANGLES DE RAÜL" - Mediterráneo - 2.08.12


El meu amic Raül sap que de vegades m’he queixat de que alguna setmana estic més espès a l’hora de trobar un tema per a fer este article, i com és un tio generós i ocurrent, m’envia un correu i em fa una proposta. “Qualsevol amb uns mínims coneixements de càrrega estructural – em diu- sap que el triangle equilàter és la figura més forta per suportar un pes. No és casualitat que l'estat de benestar tinga forma de triangle”.
“Un triangle està format per tres vèrtexs que uneixen tres costats. Eixos tres vèrtexs són: A. Educació, B. Sanitat i C. Serveis socials. I els costats serien AB. Ocupació, BC. Pensions i AC. Prestacions. Però malgrat allò que hem dit de que és la figura que millor suporta pes, el cert és que si algun costat o vèrtex se fa més feble tota la estructura caurà.”
“Segur ja saps per on va; pots jugar també amb la imatge de que un triangle equilàter té un àrea definida que seria l'estat de benestar i que si s'atrofia eixa àrea es vorà reduïda...i també que els tres costats tenen la mateixa importància en la figura...” Per rematar amb una frase que ve a dir: “si et serveix perfecte, i si no, a la paperera”. I després Raül ja m’ho deixa a mi. I jo a vostés. Els convide a visualitzar la nítida imatge d'un triangle perfecte que està a punt d'ensorrar-se, d’esmicolar-se perquè el PP ha somogut no un, sinó tots tres vèrtex. Tots tres costats. Sense vergonya. Sense pietat. En part per l’herència rebuda, en part per la seua concepció perversa d’una societat vertical.
I la idea em du a parlar d'un altre triangle, el que formen la societat, els representants públics i les institucions. I la seua àrea, que és la democràcia. Els milers de Raüls han d'alimentar i controlar el treball dels càrrecs públics, que hem de traslladar les seues inquietuds a les institucions. En el BLOC-Compromís ho fem. Per què no fer-ho també amb els articles? Al cap i a la fi, la tribuna que m'ofereix Mediterráneo és per la meua condició de polític, no per la meua ploma (que voldria acerada).
Vet ací la confluència de dos triangles, el que nosaltres reforcem de la democràcia directa, per intentar salvar el de l'estat de benestar que el PP destrueix.