Vicent Sales està passant un mal moment. No va ser Vicealcalde, ni portaveu, ni tan sols portaveu adjunt a l’Ajuntament de Castelló. Tampoc no va ser nomenat Secretari General del PP provincial ara presidit per Moliner.
El mateix Moliner que no el va fer Vicepresident. Com premi de consolació el van nomenar portaveu adjunt a la Diputació. La més coral de les institucions governades pels seus. És a dir, que poden passar mesos sense que Sales tinga la possibilitat de parlar ni a l’Ajuntament (ara mateix crec que fa 9 mesos que allà no el deixen) ni a la Diputació, on va per a quatre mesos. Per això Sales es despatxa amb els articles al Levante. I dijous em va tocar a mi.
Sales m’acusava de buscar excuses per justificar la meua absència, i la del meu grup, al peculiar acte que el PP de Bataller va organitzar per commemorar la Constitució de Càdis.
M’acusava, probablement amb raó, de forçar una interpretació històrica, seguint l’escola de Joan Fuster, que és cert, en algunes coses com ara esta, estava enganyat. La teoria de les nacions preexistents és forçada. Però ho és per mantenir un fil que ens duga com valencians des de 1232 al 1812; i ho és també per mantenir que Espanya és filla legítima d’un polvo il·legítim entre un celta i una ibera. O que la espanyolitat paleolítica és manté incòlume, malgrat fenicis, romans, musulmans i les turistes sueques.
Diu el bo de Sales, que jo intente justificar l’absència a un acte, que ni ells saben com justificar. Els diputats de Castelló? Van tenir el mateix protagonisme que els de Murcia o Salamanca. Cap d’ells no en va ser redactor.
Demana justificacions en nom del partit, que decideix celebrar la Pepa (es deia així perquè va ser promulgada el 19 de març, dia de Sant Josep) el dia 28 de juliol, dia que deu celebrar l’onomàstica l’alcalde per ser Santa Alfonsa de la Inmaculada Concepción Muttathupadathu. No sé si és la primera conseqüència de la peregrina idea del President Fabra de canviar la festa de Sant Josep de dia.
Sales diu que la Constitució “portava la mateixa llavor revolucionària que va provocar la independència dels EUA”, ben trobat, però posats a fer memòria, fóra més assenyat recordar que és una constitució que recollia com a espanyols a milions de ciutadans d'ultramar, que pocs anys després s'alliberaven del jou espanyol i florien com noves nacions lliures. De fet, alguns dels diputats constituents com Miguel Ramos Arizpe, o el xilé Fernández de Leiva, el peruà Vicente Morales Duárez, o l’ecuatorià José Mejía Lequerica, van ser entre 1820 i 1830 constituents de les noves nacions americanes.
El millor de tot, però, és l’anticatalanime primari de Vicent Sales, i sorprén, per ser ell el caporal del Comando Ç (aquell reduït nombre de regidors del PP, que el partit envia a: “las cosas del valenciano”).
Critica que representants del meu partit dipositen anualment un ram de flors al monument de Rafael Casanova, qui defensà la identitat catalana, contra la voluntat castellanitzadora del Borbons, que encara hui patim. Oblida Sales, o desconeix, que allà moriren defensant les llibertats, desenes de maulets valencians que havien abandonat el Regne el 1707, fugint dels Borbons que assolaren el país a foc i ferro.
I sobretot, no critica d’igual manera que el nostre partit estiga present a l’Alderdi Eguna o al dia de la Pàtria Galega. Som bons veïns i solidaris amb altres països. Si un dia Esperanza Aguirre ens convida al 2 de maig, també hi anirem. Però ell sap que demonitzar tot el que siga català, dóna punts al PP. Per molt que ell siga del Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada