El missatge, en canvi és complex, però si només arriba això de que no volem pagar, genera neguit. L’altre dia un diputat popular a les Corts ens convidava a posar-ho en pràctica als ajuntaments on governem. I la bancada popular feia que sí amb el cap, com els gossets eixos que anaven darrera d’un Simca 1200. Altres aplaudien, com s’aplaudeix als concerts de Rosa de España, sense ganes. Però és que no es tracta de no pagar les factures. No ho han entés o no ho volen entendre.
Potser caldria aclarir el concepte. Per alguna gent, el discurs del deute il·legítim crea desconfiança en nosaltres, i alguns proveïdors públics podrien dir que crea sobre tot inseguretat jurídica. A vore, això del deute il·legítim no és un invent de gent amb samarretes reivindicatives. En dret internacional és una teoria jurídica posada en pràctica nombroses vegades al llarg de la història, que manté que els deutes dels governs contrets, creats i usats contra els interessos dels ciutadans, no han de ser pagats i per tant no és exigible la devolució ja que els prestataris haurien actuat de mala fe.
Normalment s’ha aplicat en països amb règims dictatorials o monarquies absolutistes, però també és d’aplicació per aquells governs democràticament elegits que han adquirit deutes contra els interessos de la ciutadania. I siguem francs, molts ajuntaments, i notablement el Consell, estan en este cas.
Hem de quedar-nos sense medicaments perquè algú il·lícitament es va enriquir amb la visita del Papa? S’ha de retallar el sou dels funcionaris perquè se li ha pagat a Calatrava quantitats insensates de diners per sobre del valor del contracte, o per no haver fet l’obra? Han de tancar les empreses prestadores de serveis per a persones dependents per no cobrar les subvencions concedides, perquè els diners han anat a la butxaca del gendre del Rei? Estes despeses són il·legítimes, lluny de beneficiar la ciutadania, l’han perjudicat notablement
Més encara. Les retallades en educació, en sanitat, en justícia, en tots els serveis públics són per tal de poder fer front als deutes amb els bancs. Perquè convé no oblidar que PSOE i PP van canviar la sacrosanta Constitució del 78 per donar prioritat al pagament del deute. D’aquella modificació emana la llei actual que consagra el privilegi de la banca sobre la ciutadania. I miren, quan un demana un crèdit, l’ha de pagar. Fins i tot si l’ha demanat per a malgastar els diners. Un altra cosa són els interessos. Si els bancs compren diners públics al 0’5, no és legítim que els presten a les institucions públiques al 5 o al 6%. Eixe diferencial és il·legítim. I si és il·legítim, no s’ha de pagar. Hem rescatat els bancs i les caixes amb diners públics, i ara ens els neguen, o ens els presten amb usura.
Parlem d’això, i parlem de factures unflades a alguns ajuntaments, per connivència dolosa entre algunes empreses i alguns governs municipals. Nosaltres pagarem el valor real, el contractat, el de mercat, no sobrecostos fraudulents.
Els proveïdors, els contractistes no han de tenir cap por. És ara que no cobren, amb el PP. Nosaltres garantim el pagament, perquè podrem pagar allò que és just i legítim, si deixem de pagar allò que ni és legítim, ni és just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada