Divendres
passat, visitant amb Monia Álvaro i Josep Canós, companys de partit i regidors
de Serveis Socials a Vila-real i Moncofa, el Banc d’Aliments; vaig poder parlar
una estona amb responsables de Creu Roja i de la Cooperativa Rural, propietària
de la nau que serveix de base d’operacions.
Com
és lògic vam parlar de la greu situació d’exclusió social de cada colp més
famílies del nostre entorn, i de les polítiques que ens han portat fins ací.
Algú que faré restar en l’anonimat, m’explicava que recentment havia discrepat
amb un alcalde, sobre la vida útil dels partits. L’alcalde li hauria dit que
els partits són la base del sistema democràtic, i que sense ells no hi ha
democràcia. L’interlocutor recordava que els partits figuren a la Constitució
com instruments de participació política. Però no nominalment. Té raó. Si un
partit deixa de ser útil a la democràcia, si ja no serveix com instrument de
participació social, bé està que el seu lloc l’ocupe un altre. Com la conversa
tingué lloc a una cooperativa catòlica, eixa doctrina m’inspirarà el que vull
dir.
Crec
que els partits clàssics (PP, PSOE, EU i fins i tot el BLOC, segons com) es
basen en les virtuts teologals. Exigeixen Fe als seus votants, i la fe és
acrítica. Prometen Esperança, entesa com confiança plena i certesa d’aconseguir
un futur a mida. I reclamen Caritat, que interpretant el Catecisme vindria a
dir que cal estimar al partit i els seus membres, per sobre de totes les coses.
Els
partits així entesos, han deixat de ser instruments per la participació de la
societat en la res pública, per esdevenir instruments de poder, allunyats de la
societat. Ja no serveixen.
Els
nous partits reclamen noves virtuts, les dites cardinals. Prudència, capacitat
per entendre totes les circumstàncies i les conseqüències de cada acció.
Justícia, vocació de donar a cada ú allò
que li pertany i respectar el dret. Temprança, autocontrol que practica la
moderació. I finalment, Fortitud que assegura la fermesa en les dificultats i
la constància en la cerca del bé, arribant si cal al sacrifici propi per una
causa justa. El sacrifici polític, s’entén. Nosaltres assumim eixe compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada