El President va convocar al saló noble del Palau de la Diputació, a tots els alcaldes i grups municipals (invitació esta que la majoria dels alcaldes no traslladaren als grups opositors) del municipis d’Els Ports i els Maestrats, a una presentació a cura de l’emrpesa R2 Energy interessada en buscar petroli i gas natural, en aquelles comarques.
Al Ple de la Diputació, que tenia lloc el dia abans, vaig preguntar al Sr. President, si els portaveus dels grups a la pròpia Diputació, hi seriem benvinguts, ja que no va tenir la deferència de convidar-nos a un acte del que hauríem de ser coamfitrions. Assentí amb el cap, no sense recriminar-me que el nostre grup ja tenia presa una postura abans de: “saber de que va”.
És obvi que jo no necessite que el Gerent de Nokia m’explique què és un telèfon mòbil, abans de que me n’intente vendre un. I això el Presdient Moliner ho hauria de saber. Tinc un grau d’informació suficient sobre el fracking, com per a poder tenir una postura presa, i això no obstant, tenia interés formal en escoltar el que havia de dir l’empresa. Curiosament, el President inicià la presentació amb una declaració d’intencions: “no entendria que un territori es negués a que buscaren riquesa en ell”, la qual cosa jo diria que és tenir una opinió formada abans d’escoltar a l’empresa. Tot just allò del que m’acusà. Bé.
Durant tota la presentació no vaig poder evitar evocar Erin Brockovich, aquella premiada pel·lícula, en la que una xica simple de poble, s’enfrontava quasi en solitari a una gran corporació industrial que contaminava el subsòl de tota una comarca, afectant greument la salut i les condicions de vida dels habitants. Alerta que jo no dic que R2 Energy vaja a enverinar ningú, dic que la seua exposició em va traslladar a la pel·lícula. Voran perquè.
Mr.Craig Steinke va fer una exposició-lloa de la tècnica de la “fractura hidràulica”, que consisteix en injectar milions de litres d’aigua (que ningú no explicà d’on eixirien) amb sorra i composats químics en el subsòl, per trencar les capes calcàries o de pissarra, per veure així d’extraure’n el gas o el petroli que hi puga haver impregnat. No cal ser gaire llest per entendre que si fractures el subsòl sobre el que s’asseu el sòl, este passa a ser més inestable.
Però el millor arribà de la mà del geòleg Rafael López, de l’empresa Montero, associada als canadencs. Ens va informar que tots els productes químics que afegeixen a l’aigua són “naturals” com si l’estricnina o la cicuta no foren naturals. Parlà de vinagre, àcid cítric provinent de la taronja, sal...sembla que fan amanides.
Va dir que tot el que trobarem a intenet és mentida, i que ell vindrà sempre que calga a desmentir punt per punt, tots els “mites” i les “teories confabulatòries”. A la xarxa hi ha de tot, és cert, per exemple un extens i documentat informe del Parlament Europeu sobre el tema, que adverteix de les repercussions d’esta tècnica en la salut humana i el mediambient. López no va referència a este informe, ni a cap informació seriosa; es va dedicar a desacreditar les bajanades que només es prenen seriosament els incautes. I després, tot intentant tranquil·litzar-nos ens va dir que no actuarien en Parcs Naturals perquè la llei ho prohibeix (home, gràcies!), que demanaran els permisos adients (només caldria), que tot es farà amb contractes signats (veges tu!) i ja convertit en venedor de mantes comença a caure per la pendent de la cínica demagògia. Va dir que pagarien els terrenys per sobre del preu del mercat (menteix! Ningú no fa això), que comprarien terrenys municipals i no particulars per beneficiar als ajuntaments (menteix! Triaran els que geològicament resulten rendibles), i assegurà que crearien centenars de llocs de treball, i que condicionarien la contractació de conductors i maquinistes, a que fóren de Castelló. Mentia més encara. De pedres en sabrà ell, de lleis laborals en sé jo. I el que proposa és il·legal. Però és que a més a més, és estúpid pensar que portaran els xofers de Madrid o Canadà, encara que només siga per economia.Tot plegat, vaig tenir la sensació, que el President havia organitzat un d’eixos viatges de l’IMSERSO en els que aprofiten que les iaies estan a l’autobús, i amb les portes tancades, per vendre iogurteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada