"ESTÀ PASSANT" - mEDITERRÁNEO - 29.11.12

Hui mateix, potser mentre vosté està llegint este article, a l’Ajuntament de Castelló s’estarà escenificant el final d’un cicle. I un final trist, gris i ranquejant. El final del cicle popular al capdavant de la política local.

Així és, com en la conjunció còsmica que deia la Ministra de Sanitat de patètica memòria, coincideixen en l’ordre de dia de hui el debat dels dos punts més importants que pot tenir una ciutat. Un debat sobre l’espai físic (PGOU) i un debat sobre els diners (pressupost). O dit d’un altra forma, sobre el com som i sobre el què podem fer.

El regidor d’urbanisme compareixerà, a petició del nostre grup, per intentar explicar, pobre, el Cafarnaüm judicial en el que el document es troba. Faré un resum. El PGOU està anul·lat per sentència ferma. I ara només queda el recurs de cassació. Un intent desesperat de que el TS anul·le la sentència per error de llei o per crebant de forma. És tan improbable això com que els de Gandia Shore aproven una assignatura d’urbanitat i bons costums.

Hem de fer un PGOU nou, sí o sí. I si s’hagués començat a fer fa 4 anys quan ho vam proposar nosaltres, ara estaria quasi enllestit. Però per culpa de la tossuda obstinació popular, quan arribarà la fi de la crisi seguirem sense PGOU. 

Un nou PGOU és lent i car (entre 3 i 4 milions d’€ diu l’Alcalde). Però al pressupost que hui votarem, no hi ha ni un cèntim destinat a fer-lo! Al pressupost també diu que rebrem per al Gaetà Huguet 1’8 milions de la Conselleria, tot i que esta només ha pressupostat 200.000 € per este menester. I així una darrera l’altra.

Hui debatrem sobre la mort del PGOU i sobre un pressupost ple de mentides i sense capacitat per resoldre els problemes de la ciutat.

El PP, després de 17 anys de governs municipals ininterromputs, està desfonat, sense idees, sense capacitat de reacció, arrossegant-se entre tensions internes cap al seu ocàs. I nosaltres des de BLOC-Compromís, treballem en buscar fórmules per evitar que la seua caiguda arrossegue la nostre ciutat. Però ens ho posen molt difícil. Molt. Perquè han deixat podrir la situació. Com diria el meu amic Santiago per boca de Chicote: “Alfonso, chico, tienes la cocina hecha una mierda”.