Una de les coses més interessant de les festes, per algú que es dedica al que em dedique jo, és que al passar tantes hores al carrer, parles amb molta gent. Diversa. Amics, coneguts, saludats; però també absoluts desconeguts. Parles amb polítics de diferents pelatges i ideologies, amb periodistes, empresaris, sindicalistes, autònoms...i amb molts cambrers. I un dels temes recurrents és el futur de Compromís. Que si tindreu problemes, que si vos anirà molt bé, que si vos convé, que si no vos convé gens, que si això desdibuixarà el vostre missatge, que si haureu de cedir llocs a les llistes, que si sí, que si no....
Que Compromís esdevinga motiu de moltes converses, és per si sol un símptoma positiu. Jo ja ho he explicat moltes vegades, i en faré cinc cèntims ací. És de veres, la creació i consolidació de Compromís és d'una gran complexitat, i afecta a molts pobles, amb composicions molt diferents del propi Compromís local. I és de veres també, que haurem de definir el model de primàries (que ho farem amb primàries ja és una decisió ferma) per confeccionar les llistes electorals. Totes. De dalt a baix. Des del primer lloc fins a l'últim, i això, és laboriós. I ho és perquè és profundament democràtic, i per tant, dóna una solidesa al projecte que és en realitat el que espanta als adversaris.
Perquè diguem-ho clar, fa dos anys que estem sentint que a Vila-real, per exemple, BLOC i Iniciativa no s'entendrien i acabaríem barallant-nos. El cert és que ja s'ha constituït Compromís i les coses rutllen d'allò més bé. En canvi, regidors del PSOE i el PP d'eixe mateix poble, van arribar a les mans l'altre dia a l'eixida d'un plenari.
Curiós de vore on estan els nervis (al bipartidisme) i on les baralles (al mateix espai), mentre nosaltres anem consolidant la cooperativa política, segur que amb algunes friccions, però amb solucions des de la democràcia més profunda i participativa.
A Castelló són molts els ulls que ens miren. Ací no hi va haver acord preelectoral, però des del dia després es va continuar treballant amb discreció, fins a que fa unes setmanes vam constituir el col·lectiu de Compromís. Ara ja està. Sense estridències, sense baralles, sense espectacles. Frustrant així la voluntat dels adversaris, de tindre una ferida on clavar el dit i furgar. Ho lamente per ells, i ho celebre per nosaltres. I sobretot, ho celebre per la gent del carrer, que veu com es poden resoldre diferències polítiques amablement i en positiu.
I ara ve quan la maten, perquè malgrat els mals auguris d’alguns profetes de pa sucat amb oli, Compromís de Castelló ja existeix. I mentre nosaltres creixem, en front nostre hi ha un extens camp de batalla.
El PP, en parlava dissabte passat, consumint-se internament entre batalles carregades de retrets, i encapçalat per algú que no va ser cap de llista. Algú que per ocupar el càrrec d’alcalde va haver de fer dimitir a quatre persones que anaven per davant d’ell a la llista. El portaveu del PP no era ni l’u, ni el dos, ni el tres...era el sis. A la número dos no la van deixar ser alcaldessa ni portaveu. El portaveu adjunt anàva, el número 11! I així com amb Alberto Fabra, a l’alcaldia, hi havia reunió de maitines cada dia a les 9, ara a eixa hora es sent el terrabastall ferruginós de l’esmolar de navalles.
Al PSOE les coses semblen calmades, però hi ha una guerra larvada. No s’ha oblidat que la mateixa nit electoral hi hagué un colp de mà, per fer fora al cap de llista. I això no s’improvisa. Gran part de la llista electoral havien pactat tirar a Calles per la finestra la mateixa nit electoral. Eixa gent és la que va fer la campanya. Per això no s’esforçaren gens. Sabien que contra pitjor li anés al PSOE, millor els hi aniria al seu grupet, que podrien justificar la seua acció, en el mal resultat a les urnes. Que el cap de llista no participe a la vida municipal, més que en els plenaris, i que vote mirant a Pamplona és tota una metàfora. Ja vorem com els hi va a l’hora de fer la llista. No serà més senzill ni dolç que a casa dels populars.
I EU de postres. Que en este moment que escric, no sàpiga si la seua única regidora abandona o no l’acta, per les pressions del seu propi col·lectiu, és del tot clarificador. Perquè sí, així està la cosa. La regidora posa el càrrec a disposició davant el que sembla una pèrdua de confiança del seu col·lectiu, i este, accepta la renuncia, generant una crisi sense precedents. Si al final la cosa es recomposa, la pèrdua de credibilitat de la portaveu serà tan gran, que el PP li ho recordarà a cada plenari. I si canvien de regidora, pitjor m’ho posen.
Per això em resulta tan sorprenent que la gent parle tant dels pretesos problemes que pot tenir Compromís a Castelló. Ara com ara, i si es confirma l’eixida de Carreras, jo seré l’únic candidat a l’alcaldia del 2011, que continua encapçalant el seu grup municipal. Així què... beneïts problemes els que tenim per construir Compromís! Ja els voldrien altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada