L’altre dia vaig llegir un twit en el compte oficial de NNGG, que celebrava que organitzaven cursos d’oratòria per als seus afiliats. Si el twit acabés allí, jo mateix ho hagués celebrat. Ja he escrit moltes vegades que trobe a faltar capacitat argumentativa en el PP, i que crec que en gran part, és culpa de les majories absolutes. Com la democràcia és compta, i no es pesa, tant se val si tenen o no arguments de pes. Quinze mans alçades donen la raó front a dotze. Pitàgores sempre guanya a Einstein. Tot plegat, una llàstima.
Però el twit deia, que amb eixos cursos d’oratòria feien millors polítics. I és ací on vaig discrepar. Vaig fer un twit que deia: “NNGG fa cursos d’oratòria, pensant que amb això fa millors polítics. És com si una fàbrica de mals productes ensenyés a empaquetar bonic”.
La reacció dels joves activistes no es va fer esperar. Destacaré la d’un xic que deia que només es consideraria un mal producte quan un jove del BLOC o de Compromís li contestés sense insultar i sense utopies.
Li vaig contestar que hauria de millorar la comprensió lectora, perquè això l’ajudaria a ser millor orador. Qui no escolta, no pot comunicar bé. Tenim dues orelles (dos ulls per llegir twits) i una sola boca, i no és un error de disseny, està fet per tal que escoltem el doble del que parlem. I li vaig dir això perquè s’ha de ser retorçut per interpretar que jo el considerava a ell un mal producte. El que jo deia, és que crear bons oradors per vendre el “producte PP”, o el producte “programa polític del PP”, és precisament això, ensenyar a embolicar un mal producte. Perquè vist amb els meus ulls, i pel que sembla amb els ulls de cada dia més gent, les polítiques del PP no són bones per al país. Per tant, mantenia i mantinc, que si es tractés de “crear bons polítics”, caldria que els hi ensenyaren economia, ètica, funcionament del sistema democràtic, una miqueta del codi penal per a saber el que no han de fer... En definitiva, tot allò que als seus “majors”, sembla que els hi falla en la formació. Perquè per molt bé que parles, si el que vols vendre és una manta, tu eres un venedor de mantes. I res més.
Però voldria entretindre’m en allò que deia el twitaire, de que li contesten amb utopies. Després de Thomas More, entenem per utopia, més enllà d’una societat perfecta, un “ideal irrealitzable”. Òbviament, quan et mous en el món dels conceptes filosòfics, estàs lluny de la matemàtica, ciència exacta que tant agrada als populars quan tenen majoria. Per això, que este jove twitaire considere els arguments d’algú, una mera utopia, un ideal irrealitzable, és poc significatiu. Perquè no passa de ser això, la seua consideració.
Com podríem saber si realment una proposta política, social, és utòpica i per tant, irrealitzable? Només hi ha una forma de fer-ho, posant-la en pràctica. I per raons que ara no venen al cas, i fóra llarg d’explicar, les propostes socials del BLOC o Compromís, no han estat, en general, traslladades des de la teoria a la pràctica. Per tant, uns les consideraran utòpiques, altres plenament realitzables. Però ningú no pot hores d’ara, demostrar la seua tesi.
En canvi, allò que proposa el partit del jove de NNGG, porta anys desenvolupant-se en un escenari real. En el cas de Castelló des d’abans que ell nasqués, i en l’escenari valencià, quasi que també. I qui és el resultat? El PP pretenia una societat d’atur tècnic zero, que el nostre país fos un pol d’atracció turística d’alt nivell adquisitiu, associat a la pràctica del golf, a les polítiques de grans esdeveniments, i al turisme temàtic.
La Ciutat de la Llum ha tancat morta d'inanició, la Ciutat de les Llengües no es farà en esta dècada, Terra Mítica ha estat un fracàs que explica en part, la desaparició de Bancaixa i Banc de València. De les desenes de camps de golf imaginats per eixa Illa d’Utopia, que havia de ser el País Valencià. La construcció ha fet fallida, i amb ella el taulell. Els grans contenidors culturals estan buits i en desús, els edificis de Calatrava no suporten el pas de cinc ridículs anys. Els comptes de la Generalitat estan més rojos que el cul d’un mandril...
Eixe és el resultat dels programes electorals del partit del twitaire, és a dir del PP. Així que, la societat que ells proposaven, que havia de ser fruit dels seus successius programes, ha resultat irreal·litzable, utopica per tant.
I eixe és el que jo anomene mal producte al meu twit, per això dic, que per molt que els hi ensenyen a explicar-lo, no estaran fent més que embolicar amb cel·lfana un fiasco. No és oratòria el que necessiten, és màgia! I ja posats, estos joves, una miqueta menys pressa i prou més de modèstia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada