Sí la història recent del meu país, el meu petit país, l’hagués de dur al cinema algú, jo apostaria obertament pel gran José Luis Cuerda. Un fi cineasta, personalment sóc un enamorat de “Así en el cielo como en la tierra”. Un escriptor divertit, amb la seua novel·la “Si amaestras una cabra tienes mucho adelantado”, et fas un fart de riure. Un twitaire sorprenent “el amor es como el mar, lo que no sabría decir es por qué”. En definitiva, un prestidigitador del llenguatge, un mestre de l’humor absurd. Un geni.
I és que la història recent del meu país, el meu petit país, té molt d’absurd. I té molt de pel·lícula. Llegir twits de diputades populars que ocupen el temps a les Corts estant, per dir que Morera no ha saludat a Oltra, o Oltra no ha mirat als ulls a Pañella, és quasi bé de comèdia cutre italiana. Però allò que ho converteix en francament humorístic, és que la diputada siga del partit on els imputats estan tan enfadats per com els defensen els seus que ni es parlen entre ells. El mateix partit que es va ventilar a tot un President de la Generalitat i el manté a última fila, com qui manté un gerro xinés i no sap què fer amb ell.
És dramàticament còmic sentir i llegir a destacats membres del PP dir que Oriol Pujol no ha fet prou amb delegar les funcions de partit i grup parlamentari, i que hauria de dimitir com diputat. I ho diu el partit amb 12 imputats al seu grup. Un de cada 5! El partit al qual li van destituir manu militari al Secretari General, des de Madrid, mentre discutien si la festa valenciana dura fins que es gita Ricardo Costa, o fins que badalla González Pons.
Però on jo veig realment tema per al guió és en el finançament del país. El PP i el PSOE, han pactat (i tornaran a fer-ho sense vergonya) un sistema de finançament que durant anys ens ha castigat com a pocs territoris. Quan les coses ens anaven millor i ara que ens van francament malament.
Quan des del valencianisme hem reclamat un sistema de finançament just, sempre ens hem trobat amb la negativa federada de socialistes i populars, de populars i socialistes. D’introduir un sistema de finançament a la reforma estatutària, ja ni parlar-ne. Cal recordar que el sistema actual de finançament el va decidir en PP en una època en la que tenia majoria absoluta ací (Zaplana) i allà (Aznar) i el mateix sistema incorporava la impossibilitat de revisió malgrat l’augment de població. Això, l’augment de població, és el que va reclamar, contra la seua pròpia llei, el PP mentre a Madrid governava el PSOE, i després, clar, van deixar de reclamar-ho quan van guanyar també a Madrid.
Però més encara, aquell President de cognom Olivas, que ningú no votà, i que fou interí entre l’embolicador Zaplana, i el eixelebrat Camps, va perdonar pel seu compte i risc l’anomenat deute històric. És a dir, el que havia de ser compensació per la manca d’inversions en dècades. Andalusia per este concepte va rebre centenars i centenars de milers d’euros. I un colp fetes les pràctiques arruïnant el país, Olivas marxà a arruïnar Bancaixa.
I ara Fabra, un altre President triat pel “caucus” popular, que no per sufragi universal. Té experiència l’home. En ser triat així vull dir, fou d’esta forma que aconseguí per primer colp l’alcaldia. El President Fabra s’ha trobat calaixos plens de factures (quasi totes amb comissions per als del Gürtel), un grup parlamentari en el que no pot confiar, un govern a Madrid que l'ignora i humilia. I el bon home, necessita reinventar-se, crear un idea força sobre finançament, un lloc on arrapar-se si més no, de porta enfora, i se li ha ocorregut acudir als guardonats amb el premi Jaume I d’economia.
Ha creat una mena de comité de savis per tal que repensen un model de finançament nou. I el comité el presideix el Marqués de Mirasol, Jaime Lamo de Espinosa. Que tot i tirar pestes públiques de “la nómina de asesores públicos”, ja era assessor de Zaplana, i amb UCD arribà a Ministre.
Doncs bé, este bon home que ha de dirigir els treballs per pensar el nou finançament valencià, el passat 14 de gener, al Foro de Opinión Cívico, a Castelló, deia que l’Estat havia de recuperar totes les competències de l’article 149 de la CE. I que no s’havien d’enviar diners a les autonomies, ni a través del FLA, si no era a canvi de condicions polítiques. Jo estava allà, no m’ho ha d’explicar ningú! Estem ben fotuts!
Així que Fabra encomana a un tio que està en contra del model autonòmic, el model de finançament que com autonomia es suposa que mereixem. Absurd. Com un guió de José Luis Cuerda. Com ensinistrar una cabra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada