"O CANVIEM O MARXEM" - Levante-EMV - 20.07.57

Busquem un espai, busquem desesperadament un espai polític i una forma de fer política. No dic al meu grup, que òbviament també, sinó en general. 

El desprestigi de la política és enorme i creixent, i ho és perquè afecta a tots i cada uns dels estaments. Les persones físiques. Amb desenes de corruptes i centenars d'incompetents. També hi ha milers de persones honestes i laborioses, però només ixen en anuncis patètics de llimonades innecessàries. 

Els partits polítics, amb el seu finançament irregular, il·legal, i la terrible sensació d'impunitat. Filesa no va tancar a ningú a la presó, i ja ningú no recorda qui va ser Friedrich Karl Flick. Naseiro es va escapar de la presó perquè el procés judicial estava viciat. I 30, 20 o 10 anys després, PP i PSOE segueixen finançant-se il·legalment, per idèntics procediments.

Les institucions. Parlaments qüestionats perquè a la tele ensenyen escons buits, però no enfoquen despatxos plens de gent treballant. Diputats que només saben votar, i no sempre amb èxit. Presidents que es neguen a comparéixer, diputats castigats a la cadireta de pensar per corruptes. Abusos de reglament per permetre o no parlar a aquell o a este. El PP valencià repartint-se entre els diputats, la pasta pública que no estava pensada per això, sinó per contractar administratius. Estúpides discussions sobre l’origen d’una llengua, o sobre el nom del país, o sobre la recepta de la paella.

Per això busquem un espai nou, que ens congracie amb la gent, i no és fàcil. No ho és perquè venim de cultures polítiques molt determinades, i evolucionar cap a nous paradigmes no és gens senzill.

Alguns grups apostem per les primàries, però els que tenen les regnes del matxet s’espanten, i veuen que això els hi resta la capacitat històrica de fer i desfer. De triar candidats, de condicionar votacions... I posen palets en les rodes. Uns reclamen imposar majories, altres imposar minories amb l’excusa de la coralitat i la pluralitat. Ens omplim la boca parlant de participació ciutadana, però quan participativament es fa un reglament, els aparells dels partits el rebenten i s’autoproclamen redactors de la nova bíblia. Pas enrere. Estafa a l’electorat que ens mira amb il·lusió.

Apostem per la transparència i com no sabem massa bé que significa això, fem propostes contradictòries. La Diputació n’acaba d’aprovar una a proposta del PSOE: que en les meses de contractació hi haja presència de l’oposició. Jo ja he anunciat que no hi aniré. No tinc formació específica, ni coneixements especials en matèria de telefonia, per exemple, que puga millorar el treball dels tècnics a l’hora de valorar l’empresa que ha de guanyar. Colomer tampoc no la té. Ni Barrachina. Però jo ho sé i no hi vaig. 

Transparència? Transparència no és convidar a l’oposició, o a tres veïns anònims, transparència és construir procediments pautats i baremats, on no hi haja escletxes de discrecionalitat. Això sí, creem mecanismes que generen confiança i publicitem-los. Portar polítics de tots els colorins als òrgans de decisió no garanteix millor resultat, ni més transparència. No han aprés res el PP i el PSOE de les caixes d’estalvi, o dels consells d’administració de les empreses públiques.

El President del més alt tribunal, el Tribunal Constitucional, resulta que és militant del PP. I este senyor és el que ha de garantir el compliment de la norma? Com ens ho podem creure? Si els jugadors fan trampes i l’arbitre està comprat, quin sentit té tota esta comèdia. El públic se’n va, vol que li tornen els diners de l’entrada. 

La regeneració és necessària, perquè està en joc la credibilitat del sistema democràtic. El PSOE i EU que exigeixen la compareixença de Rajoy impedeixen la de Griñan. El PP que exigeix la de Griñan, nega la de Rajoy. La reforma és imprescindible, urgent, inajornable. I si no la sabem fer els que estem en política, potsér caldrà assumir la nostra incompetència i deixar pas a altra gent menys contaminada.