Quan dimarts vaig sentir al President Fabra parlar de llibertat d’horaris comercials, no vaig poder evitar recordar a la revolucionaria francesa Marie-Jeanne Roland de la Platiere: “Ô Liberté, que de crimes on commet en ton nom!”
Perquè la decisió no és més que el crim programat del xicotet comerç, el de proximitat, el que genera més llocs de treball i de més qualitat. El que construeix ciutat. El nostre model de ciutat, el mediterrani.
La llibertat només ho és, quan es pot elegir, i ací no es pot. Les grans superfícies, com abans van fer amb els festius, imposen els seus criteris, obligant al xicotet comerç a copiar o a morir. I copiar resulta impossible.
Jesús Carballo, gerent de la Federació de Comerç Local de Madrid, ha explicat com eixa mesura ha significat un degoteig d’establiments que tanquen les seues portes. La dita llibertat d'horaris, destrueix els comerços de tota la vida, incapaços de competir amb les grans superfícies i amb les grans franquícies que es poden permetre el luxe de tindre treballadors a torns (sovint en unes condicions laborals lamentables), i que no deixen els seus guanys a la ciutat.
És una mesura profundament empobridora, que serà especialment cruel amb els més dèbils, i també amb la cultura, perquè no és més que la mimetització del model de ciutat dels EUA, sense comerç de proximitat, ni cinemes a la ciutat, ni sales d’esbarjo, ni res de res. Un model caríssim socialment, econòmicament i mediambientalment, perquè obliga a agafar el cotxe per fer qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada