Jo no sé com comencen els dies altres companys de la corporació, però el meu comença normalment amb un episodi de Peppa Pig i un café ben carregat. No és que jo li tinga una gran afició a eixa família de porcellets eixerits i grassonets, però la meua filla sí. I pels matins, abans de ser polític sóc pare (i procure que no se m’oblide cap de les dues condicions al llarg del dia).
I després, sovint, la condició de pare (i la de marit, i la de fill...) acaba barrejant-se amb la meua feina com a polític. Perquè de la mateixa manera que jo no ho oblide, fóra bo que no oblidaren vostés tots, tampoc, que els polítics emanem del poble, i alguns tenim intenció de tornar-hi. Vull dir que tot i que ho semble, siguem francs, en alguns casos més que en altres; no som d’un altre planeta, ni venim de la dimensió desconeguda. Tenim problemes molt similars als que tenen vostés.
Per exemple. Tinc davant la punteta del nas una “nota informativa del menjador”, del col·legi de la meua filla, on m’informen que per a que puga quedar-se al menjador hem de pagar una quantitat determinada per dia. I que les beques de Conselleria, seran per un import diferent, sense dubte, inferior. I que eixes beques no se sap quan es faran en efectives. En definitiva, que hem de pagar i quan vinga la beca, de la que a 3 dies de començar el menjador, es desconeix l’import i la data de pagament, ja tornarem a fer números. I si se’ns concedeix la beca, com haurem pagat de més, ja ens ho tornaran.
És un col·legi nou el de la meua filla, tenim sort. Nou, però mal dissenyat, perquè el pati d’infantil és pla com el cervell de qui el va dissenyar. I falt com està d’una inclinació en el sentit dels embornals, quan plau, l’aigua s’estanca. La meua filla s’ho passa molt bé trepitjant tolls. Ho va aprendre en un altre episodi de Peppa Pig.
I això que els dic no són només coses de pare vell, o que jo siga un Pere Punyetes. No. No. Tinc constància (documental, sí) de que la direcció del centre ha traslladat este problema, i altres, a la Conselleria. No és feina de l’Ajuntament, com és obra major se n’ha de fer càrrec Conselleria, i com està en garantia, se n’hauria de fer càrrec l’empresa constructora. Però no ho fan. Ni ho fa l’una, ni ho fa l’altra. I ara quan plourà, un xapull da fang, convertirà a totes les amiguetes en Peppa Pig, sobretot en Pig.
I per la vesprada prenc café amb una amiga, mare també. M’explica que a la seua escola els han demanat que aporten per cada alumne un paquet de 500 folis, per fer fotocòpies, perquè la Conselleria diu que no els paga. I em diu també que encara no ha cobrat la beca de llibres de l’any passat. I a mi m’agafa una mena de mal de panxa, o de mala consciència, perquè dedicant-me al que em dedique hauria d’acollar al PP contra la pared i no afluixar fins que tornen tots els diners que s’han gastat en coses inservibles, en esdeveniments improductius, en edificis buits, en Secretaries Autonòmiques sense formació, i en les putes d’Emarsa.
Acollats contra la pared, i això no és més que una metàfora democràtica, fins que demanen perdó i paguen. Paguen en mans de la justícia les il·legalitats, i paguen la pasta malbaratada que ara ens fa estar amb l’aigua al coll. Al coll. I al pati d’infantil d’un col·legi que no té ni dos anys. I ho intentem en els plenaris, i en les comissions, i en el dia a dia, però ells són més. Encara són més.
I a poqueta nit, la jornada acaba de nou a casa. Gite a la xiqueta mentre li explique una història inventada de Peppa Pig i Madame Gazelle, la seua mestra. I després pose el resum del debat de política general, i escolte al President Fabra, i veig que no diu res del que ha estat tota la meua jornada. I em pregunte si al final no serà cert, que alguns polítics no són d’este món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada