“Cien millones de ducados en picos, palas y azadones para enterrar a los muertos del enemigo. Ciento cincuenta mil ducados en frailes, monjas y
pobres, para que rogasen a Dios por las almas de los soldados del rey caídos en combate. Cien mil ducados en guantes perfumados, para preservar a las tropas del hedor de los cadáveres del enemigo. Ciento sesenta mil ducados para reponer y arreglar las campanas destruidas de tanto repicar a victoria. Finalmente, por la paciencia al haber escuchado estas pequeñeces del rey, que pide cuentas a quien le ha regalado un reino, cien millones de ducados”.
Vet ací Els Comptes del Gran Capità!
Un tòpic cultural espanyol que es basa en una anècdota atribuïda a Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capità, que va ridiculitzar a Ferran el Catòlic quan aquest li va demanar comptes de les despeses en què havia incorregut durant la campanya de Nàpols, a finals de l'any 1506. La resposta d'aquell va ser desafiar al rei amb una enumeració de despeses exorbitants en conceptes absurds, (la frase més famosa, que sol usar-se també com tòpic és en pics, pales i aixades, cent milions ...) però que al·ludien directament a l'heroisme de les seves soldats i a les victòries aconseguides, que havien suposat la derrota francesa i proporcionat a la pràctica accés a la resta d'Itàlia des de la base del regne de Nàpols.
Tot i que en principi, i com frase feta, s'utilitzava per qualificar d'exagerada a una relació de despeses, o fins i tot a un llistat de qualsevol tipus, per ridiculitzar una relació poc detallada o per negar una explicació demanada per alguna cosa a la qual no es té dret; hui en dia, per ampliació, s'usa per definir irònicament qualsevol enumeració de comptes que tinguen poca credibilitat.
El 16 de juliol del 2012, la Conselleria d'Hisenda i l'Ajuntament de Castelló van signar un conveni per rehabilitar l'edifici que havia estat delegació d'hisenda a l'Hort dels Corders. Més enllà de les consideracions tècniques, el que venia a dir és que la Generalitat aportaria un total de 4 milions d'euros dividits en tres anualitats. 250.000 l'any 2012. 2.500,000 el 2013 i 1.250.000 el 2014.
El 2012 no van aportar ni un cèntim. Ni un. I conseqüentment el Conveni es va incomplir. Ho vam denunciar des de Compromís, i el PP va dir que creàvem alarma i mentíem. El cert és fa poques setmanes han hagut de signar un modificació d'aquell acord, perquè efectivament , l'antic s'havia incomplert.
El nou allarga el termini d'execució, i canvia la periodificació d'ingressos. Ara signen un nou acord en el que diuen que el 2012 no donaran un clau! Home clar! Estem ja a la 2013 i no van ingressar res! Diu que enguany ingressaran 750,000€ (estem a finals de setembre i de moment res tampoc), el 2014 2 milions i el 2015, 1.250.000. Resumint, que han incomplert l'acord, i ara signen un document dient que ho retarden tot, però que ara sí que sí, que pagaran. Ja ho vorem. Els Comptes del Gran Capità.
Però més enllà de l'enganyifa que resulta tot això, hi ha un qüestió més poderosa. La Generalitat no pot pagar-nos, l'Ajuntament tampoc no va sobrat...no seria l'hora d'analitzar les prioritats? No seria millor que la Generalitat ens pagués el que ens deu de fa anys, i l'ajuntament puga així recuperar els diners i deixar de pagar interessos als bancs? Volen dir que és el moment de crear una nova dotació que no és estrictament imprescindible, i que portarà associats un munt de despeses? Personal, llum, aigua... Un projecte, recordem-ho, absolutament improvisat i embrionari.
El PP continua amb les velles fórmules de gestió que ens han dut a l'actual situació a la ciutat. Funcionen com zombis de la política, per inèrcia. Necessitarem “Cien mil ducados en guantes perfumados, para preservar a las tropas del hedor de los cadáveres del enemigo”.
1 comentari:
Això, crec, és el mateix o paregut que passa a Benicàssim en Villa Elisa.
Publica un comentari a l'entrada