Creïlles, soia, plàtans, carlotes, moniatos, dàtils, bledes i api, cebes i alls, remolatxa, fonoll, carabasses, endívies, canonges, llimes i mandarines, carxofes, faves, kiwis, raves i xirivia, taronges, encisams i espinacs, cols i escaroles, tomàquet i pebrots, bròquil i col-flor, porros, peres llimoneres, espàrrecs, pèsols, melons de tot l’any, cogombres i albergínies, tomates, freses, bresquilles del rotllet...
Així com la primavera esclata en un mar de roselles als nostres prats, la tardor omple els ametllers de flor, la crisi ha omplit la nostra ciutat de fruites i verdures.
Després dels bars, les fruiteries són el negoci que ha obert més establiments a la nostra ciutat. No he tingut temps ni ganes de vore que hi ha darrera d’esta primavera dels productes primaris, d’este reviscolar de l’agricultura de taula. No sé si hi ha darrera grans cadenes fent força, em tem que tots no són productes de quilòmetre zero. Del camp, refugi en temps de crisi, a la boca. Seria fantàstic, que tot i que fos com conseqüència de la crisi, tots estos comerços minoristes que s’instal·len pels nostres barris, serviren per reeducar-nos en el consum de proximitat. Les facilitats i comoditats que ens donen les grans superfícies, estan compensades amb escreix amb la qualitat i varietat, dels comerços de proximitat. La fruita al cantó de casa! Ens podem tornar a permetre el luxe d’oblidar-nos dels cogombres, perquè podem fer una escapadeta i comprar-los a cinc minuts de casa. No cal agafar el cotxe, no cal esperar al dijous que fem la compra gran, no cal deixar l’amanida vídua de la masculinitat.
I els comerços, clar, han de posar el seu producte a l’abast de la vista de la gent. I estos més. Colorit, flaires... El problema és que és fa ocupant la via pública. Un espai d’us compartit per tota la ciutat, i per tant, que ningú no pot apropiar-se. L’Ajuntament, pel que fa als bars, per exemple, ha fet una nova regulació, que en funció d’una sèrie de condicions i pagant unes taxes, els hi permet ocupar via pública per muntar terrasses a vore si això els ajuda a fer calaix. No és motiu d’este article discutir algunes de les mesures, sinó constatar que s’arbitren fórmules per permetre que els comerços puguen augmentar les vendes. I això està bé. Molt bé. I en el cas de les fruiteries, és exactament igual. S’ha de pagar per ocupar la via pública.
El meu grup porta mesos, sí, mesos, demanant cada setmana en comissió informativa quina és la reglamentació per tal de poder ocupar via pública amb basquets de fruita i verdura, amb estructures metàl·liques... Quant es paga? L’equip de govern ens ha estat donant llargues, conscient que no estan fent complir la norma. Al final, vam demanar formalment i directa, dos llistats, el dels establiments d’estes característiques que paguen per ocupar via pública, i el llistat de sancions a aquells establiments que l’ocupen sense permís, sense pagar.
Saben què? En tot Castelló i segons dades oficials, només dues fruiteries paguen. Dues. En tot Castelló! La resta ocupa irregularment la via pública. Saben quantes d’estes han estat sancionades? No, no ho saben, i nosaltres tampoc, perquè eixe llistat no ens l’han facilitat. El vam demanar el mateix dia, però no ens el faciliten. Ja poden imaginar-ne les raons.
No és que el meu grup tinga moltes ganes de carregar amb taxes als comerços, però el que no pot ser és que uns paguen i altres no. Dos paguen i desenes no.
Així governa el PP. Carabasses i melons.
3 comentaris:
Pues si. Estoy completamente de acuerdo con tus comentarios. Es más, yo añado que no me parece bien que, ni aún pagando se pueda acupar la acera de un metro y escasos centímetros por cajones de frutas.
Esto ocurre, por ejemplo, en la calle Compromiso de Caspe.
Los establecimiento autorizados deberían poner en la fachada la autorización correspondiente.
Saludos.
També tenim bars a Castelló que estan ocupant una part del carrer en zona d'aparcament de cotxes. Al carrer Alcalde Tàrrega hi ha un bar que ha posat un 'tablao andalús' a una vora del carrer i s'ha menjat algunes places d'aparcament. No sé si això és legal o no.
Sí que ho és. A nosaltres no ens feia gràcia, però el PP ho va aprovar. Ocupen i paguen.
Nosaltres manteniem que si hi ha espai en via pública que se'ls puga autoritzar, sense molestar els vianants o transit, bé, però que si no és així, ho lamentem molt però no es pot.
Ells deien que tots han de ser iguals, i no és cert, perquè en realitat hi ha activitats que es poden fer en unes zones i altres que no. Per això està l'ordenament urbanístic.
Publica un comentari a l'entrada