A vore si ho he entés bé. El tio este, el tal Bárcenas, està en presó preventiva per evitar que puga destruir proves. Era això, no? Proves que puguen incriminar-lo a ell en la investigació que sobre el seu patrimoni està conduint el jutge Ruz. També es va publicar, que el jutge n’havia ordenat l’empresonament fart de les mentides que explicava en els interrogatoris. Era això, no?
El que fins ara sabem és que el tal Bárcenas es va enriquir treballant al PP. Hi ha dues versions. Una afirmaria que ell es quedava una part de les aportacions econòmiques que feien particulars i empreses, que després resultaven adjudicataris d’obres públiques licitades per administracions governades per el PP. Segons alguns del que creuen en esta versió, fins i tot podria ser possible que una gran part d’eixos quaranta i molts milions d’euros que li han descobert en comptes a Suïssa, en realitat foren del partit. Basen la teoria en el fet de que si 50 milions són les comissions del tal Bárcenas, l’import total seria de tal dimensió que resultaria difícil d’entendre. I diuen també, que un colp el PP el va deixar caure, el tal Bárcenas s’hauria a apropiat de tota la pasta que li custodiava al partit dient: “i si teniu dallonses, ara digueu que eren vostres”. Fins ací, no sé si serà cert, però és més que plausible. És el modus operandi de la corrupció política més habitual. És el mateix que s’investiga al cas Gürtel, tant en la rama valenciana com en la madrilenya. Cadascú que li done la credibilitat que vulga. Jo m’ho crec.
Un altra teoria, la del PP, vindria a dir que ells no hi tenien res a vore. I que sense que ningú se n’adonés, durant anys, el seu alt empleat, el tal Bárcenas, cobrava quantitats milionàries d’empresaris que anaven a la seu del PP, a canvi de res. I que si després alguna d’eixes empreses era agraciada amb una obra pública, era pura casualitat. També a Fabra li tocava sovint la loteria i ningú ho qüestion...bé, m’he fotut en un jardí. El cas és que esta teoria resulta tot simplement incomprensible, increïble, absurda.
Seguim. En el curs de les seues investigacions, el jutge Ruz, reclama el llibre de visites de la seu del PP a Gènova, per vore si pot cotejar les visites registrades, amb els ingressos anotats pel tal Bárcenas, però el PP diu que en aplicació de la llei de protecció de dades, va destruir els llibres. Vaja quina mala sort!
Continuem. En els seu moment, el tal Bárcenas, en plena disputa pel seu comiat diferit-simulat-pactat, reclama al PP dos ordinadors portàtils on segons relata hi hauria registre digital de les operacions que figuren als famosos papers que porten el seu nom. Si mal no recorde, el jutjat va donar la raó al PP i els hi va reconéixer la propietat, per tal se’ls van quedar. Ara és el jutge qui els demana, i el PP tarda. I el jutge insisteix i posa data límit, i finalment el PP els entrega un d’ells amb el disc dur formatejat i l’altre sense disc dur. Bé, no cal ser un nerd per comprendre que li han entregat al jutge dos microones. Han fet despareixer tota la informació.
El PP al·lega que la llei de protecció de dades els obligava a esborrar tota la informació, a l’assignar els ordinadors a nous empleats un colp acomiadat el tal Bárcenas. Menteixen. La llei no només no obliga a formatejar cada disc quan canvia d’usuari, sinó que impedeix expressament esborrar qualsevol informació que puga ser necessària per una investigació en curs. Una cosa és bloquejar la informació, el que significa que l’empresa no podria usar la informació personal que l’empleat haja pogut introduir, però la llei obliga i la lògica aconsella, guardar la informació empresarial. Més quan és part d’una investigació judicial.
Coincidirem en que cada dos per tres apareix una noticia de que la policia judicial s’ha presentat sense previ avis a una casa particular, perquè sospitaven que a l’ordinador hi havia allotjat un servidor des d’on es descarregaven continguts il·legalment. O pornografia infantil.
En canvi, a Génova que és on podrien trovar gran part de la documentació referida pel tal Bárcenas, el jutge no ha enviat un registre. Amb el resultat conegut de la destrucció de proves en forma de llibre de visita i de registres informàtics a dos discos durs.
D’altra banda, ha quedat acreditat que Rajoy va mentir descaradament al Congrés. Que Cospedal va mentir explicant les condicions del comiat i el finiquito. És obvi que Floriano menteix fins i tot quan està callat. González Pons menteix a Twitteer. Això d’este ja és per vici.
I ara recapitulem. El tal Bárcenas està en presó preventiva per haver mentit i per evitar que puga destruir proves. El PP menteix constantment, fins i tot en seu parlamentaria, i ha destruït proves. I no només no està en “presó preventiva”, sinó que ens governa. Era això, no?
1 comentari:
Molt bona entrada, molt ben explicat tot.
Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada