Paris! Diuen que bé que val una missa. No els hi ho sabria dir. Però hi vaig viure uns quants anys, i em canvià la vida. Dit això, Paris és una ciutat extraordinària, inabastable. Enguany, gràcies a uns amics que ens han prestat la seua casa, ens hi hem pogut instal·lar un parell de setmanes a fer vacances. Paris 16 anys més tard!Hem visitat el meu bistrot de referència, hem anat a saludar als dos patrons que vaig tindre aquells anys, els tres domicilis que vaig tenir, i un munt de racons fora del circuit purament turístic, que tampoc no ens l'hem estalviat. Però des de fa anys, quan viatge, veig les ciutats amb ulls de regidor. Tant se val si vaig lluny com si em quede més prop. Mire. Apunte. Fotografia. Pregunte. Encara estarem uns dies ací, però ja tinc la cartera plena de propostes sobre transit, sobre parcs públics, sobres seguretat a les obres...Ja en parlarem.
Els diré que París està brut, més brut que Castelló. I hem trobat un insensat nombre de famílies amb fills menuts, nadons alguns, dormint sobre cartrons i demanant almoina. No parle dels SDF, parle de molta misèria en forma de família. Molta.I no gaires carrers més enllà, llogaven Ferraris a 89€ l'hora, per fer un tomb per la Rue de Rivoli o els Camps Elisis. On per cert, en Maurici, oferien un menú degustació per 380€ persona, més 280€ si hi volies uns vins ben maridats. París, és un món. I els seus grans contrasts són els nostres multiplicats. Ho dic perquè de vegades viatgem acomplexats, i tampoc no toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada