Des de l'apartament dels meus sogres, quan baixes passejant a la platja, has de caminar un carrer curtet, ple de torres d'apartaments, i dels seus balcons pengen multicolors tovalloles cansades del dia d'abans. En un balcó em va cridar l'atenció que hi havia dues tovalloles, les dues d'hotels. Presumiblement robades a eixos hotels. Vaig fer una foto i la vaig penjar a les xarxes amb un comentari humorístic sobre com havien d'estar de tranquils eixos hotels, perquè enguany la família X, furtaria les tovalloles a l'apartament que havien llogat. Contestà alguna gent seguint la broma i dient que furtar tovalloles, o sabó, o fins i tot un barnús de l'hotel és una vella tradició.
Furtar coses és una tradició? Sí. I de fet, si estires el tema algú acabarà sorprés preguntant-te si mai no has furtat res tu. Un tovallola a l'hotel, una bossa de pipes al quiosc de baix de casa quan eres menut, un llapis a l'escola. I a més estirar, trobarem altres delictes que també són tradició. Pagar-li a algú per a que t'ajude a netejar la casa, sense donar-la d'alta a la seguretat social, demanar o acceptar factures sense IVA, intentar fer trampes a la declaració de renda... I un llarg etcètera.
En altres cultures això no passa. Hi ha una tolerància mínima a este tipus de corrupteles. Hi ha països del nord d'Europa, on cap professional gosaria preguntar si volem la factura en negre, perquè el més probable és que la cosa acabés en denúncia. La moral privada, el grau de tolerància amb estes coses, té una relació directa amb la moral pública, amb allò que consentim o no als càrrecs públics.A Alemanya, per exemple, el Ministre de Defensa, el més valorat del gabinet, va haver de dimitir per la pressió social quan es va saber que havia plagiat la seua tesi uns anys abans d'entrar en política. per idèntica raó va dimitir el President d'Hongria. En canvi, el Primer Ministre romanés, acusat també de plagiar la seua tesi, va preguntar: "De què hauria de dimitir? De doctor?" Això va així.Ací, la tolerància és alta, altíssima. I convé no oblidar que la gent que ens dediquem a la política no hem estat traslladats a la terra des d'una galàxia exterior, sinó que formem part de la mateixa societat a la que pretenem representar amb major o menor èxit. I per tant en som reflex.Estic dient que la culpa de que hi haja polítics corruptes és de la societat? Doncs en part sí. Si més no d'aquella part de la societat que vota a polítics corruptes, a partits que cometen il·legalitats en el seu finançament...Sí. Però no siguem tampoc babaus, la principal culpa és dels corruptes. I de corrupcions n'hi ha de molta mena i de molts nivells. Els qui es financen il·legalment; els qui s'enriqueixen personalment quedant-se part d'eixe finançament; els qui accepten regals i suborns a canvi de contractacions; els qui preparen concursos per tal que els guanyen les empreses que els financen; les empreses que financen; els qui accepten callats sobrecostos en obra pública impossibles de justificar; els qui col·loquen als seus amics ben situats en les borses de treball; els qui condicionen subvencions i ajudes al vot; els qui paguen revistes amb diners públics per fer-se propaganda; i un llarguíssim i tristíssim etcètera.I quan la sensació de corrupció és tan generalitzada, és quan apareix aquella terrible teoria segons la qual "tots son iguals", "si els teus no ho fan és perquè no governen", "tu faries el mateix", o el més greu encara "jo faria el mateix". Este és el discurs que ha emés la societat durant les dècades de vaques grasses. "Total, només són uns vestits, o unes bosses de mà, justifiaven molts.
Jordi Nieva Fenoll, en "Proceso penal y delitos de corrupción" assegura que en el segle XIX, els ciutadans assumien com una cosa normal la corrupció dels governants, i només en moments de terrible pobresa, intentaven lluitar contra allò que trobaven injust. No estic del tot segur que haja canviat tant la cosa. Segurament per això, ara que la situació és fotuda per a tantes famílies, hi ha una menor tolerància a la corrupció. M'agradaria que esta nova moral pública hagués vingut per quedar-se. Que siga un canvi estructural en el pensament de la societat, i no merament puntual.
Estadísticament algú dels que em llegeix haurà furtat una tovallola a un hotel. No voldria que es sentís ofés per l'exemple posat, però la tolerància als grans delictes, només és possible si prèviament s'han tolerat les faltes menors. Qui robar un ou, roba un bou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada