"DISNEYLAND" -Levante EMV - 10.08.13

Fins ara havia escrit articles en llocs d'allò més inversemblant. En el despatx, a casa...però també en trens, en la sala d'espera del dentista, en la butaca reclinable d'un hospital, o fins i tot en el wàter (la qual cosa explicaria alguns dels meus articles). Hui però, escric des de la terrassa d'un café que es diu Hakuna Matata, en una de les zones d'esbarjo de Disneyland París. I ja els dic ara que això és tot un espectacle. Tirant a lamentable, però espectacle. L'entrada és cara, però és de veres que després les atraccions no es paguen, si més no, no amb diners. Es paguen en temps. Els jure per l'olfacte de Goofy, que no és possible que la teua xiqueta puge a una atracció sense una cua de si més no, una hora llarga, i després els punyeteros cavallets multicolors peguen dues voltes, ni tres ni set, dues. Patètic. Intentes descobrir els mons voladors d'en Peter Pann, aquell xaval que va decidir no créixer (és a dir, quedar-se a casa dels pares fins als 37, res tan extraordinari ben mirat), i una senyoreta multilingüe i vestida de ves a saber què o qui, et recomana abandonar la cua que fa 15 minuts que cultives, perquè quan l'espera és superior a una hora, prefereixen tallar. Vas a comprar-te un refresc i de les sis caixes habilitades n'hi ha una en marxa. Atapeida, clar. En fi. És estiu, uns amics t'han deixat el seu pis de París i fas vacances a la ciutat, i ben evidentment, amb una filla de 4 anys no podies fugir de l'escapada a Disney. I ella vol conéixer a Mickey, personalment. I clar, tu fas una cua de 57 minuts i t'adones que tot això és una estafa. És una estafa, perquè des del dia que van obrir el parc sabien que les cues serien de més d'una hora, per això han muntat uns laberints fixes que fan que la cua es plegue i replegue sobre ella mateixa, com una cobra, per evitar que s'allarguem més enllà dels 400 metres. I tot, dins d'una gran sala habilitada exclusivament per esperar fent cua!! I al final, passes a l'habitació de Micky, qui amablement et fa reverències, i es fa quatre fotos amb la xiqueta. 30 segons i al carrer. Bo, al carrer no, a fer la següent cua, ara només 26 minuts per comprar a preu d'or les fotos. La xiqueta les vol, i al cap i a la fi, ahir tu et vas deixar un bitllet dels grossos a una llibreria de la Rive Gauche! Quan pagues se't veu la cara d'estar-te consumint per dins, i la xica, que vol ser amable et pregunta "Ça va monsierur?" i tu amb el teu millor francés li contestes que sí, que tot simplement estàs una miqueta decebut, i que pensaves que després d'hora i mitja de cues ininterrompudes et deixarien vore el cap crionitzat de Walt Disney. I a ella, que té unes galtes roges que delate que va néixer a Tennesee, se li escapa un riure una miqueta Donald i tu li desitges "Bonne journé" i ell et diu que sí sense gaire convenciment.
El parc està ple de gent de tota mena i condició, i molta va disfressada. Moltes xiquetes d'entre pocs i quasi cap any, van vestides de princesa de compte de fades, alguna de Campaneta, la de Peter Pan, alguna Blanca Neus, fins i tot una exòtica que imagine s'ha escapat de Mulan. No en veig a cap d'Anastàsia, la germanastra maligna de la Ventafocs. Les xiquetes tenen les seues prioritats, també dins dels estereotips de pel·lícules masclistes i fins fa quatre dies absolutament àries. Ara ja ha canviat, això també explica que els diferents models (a quin més absurd) de diademes amb orelles de Micky o Minnie, els porten xiques i dones de totes les races. A mi la que més m'ha agradat de totes era una jove (intuïsc que seria jove) que vestia un estricte niqab, i ocultava els ulls (l'únic que li quedava per ocultar) darrera unes normes i cares ulleres de Sol. Le orelletes eren de purpurina daurada!!! "Arreglá pero informal" que deia aquella. 
A poqueta nit, fan una Pride, que és com la Desfilada Internacional d'Animació de la Magadalena, però dirigida per un pijo. Colzades per vore play back. I quan ja creus que no dóna més de si la cosa, recordes que la teua amiga Sònia et va consellar vore l'Samll Word, i t'hi has atrevit, i...Gràcies Sònia amb diferència el millor de la visita. I supose que els que són lectors habituals deuen estar pensant que este colp la introducció està resultant llarga, fins i tot per a mi. I que a vore com lligue tot això amb la política. Alguns pensaran que ho connectaré amb Cabanes, perquè no sé si recorden que es va parlar i molt de que el parc europeu de Disney es podia haver instal·lat allà. Doncs no, no hi ha cap connexió complicada, tot simplement no vaig a parlar de política, perquè estic de vacances. I francament, entre princeses, animals antropomòrfics, pirates i bandolers, no s'està tan malament. No sé si tornar a l'Ajuntament.