Josep és un amic de fa molts anys, i durant més anys encara ha treballat al sector del taulell. No en tindrà cotitzats menys de 35, però és un dels que la crisi ha enviat a casa.
D'això en fa ja vora tres anys. En este temps ha entregat desenes de currículums, ha tocat a moltes portes, i ha fet un grapat de cursos d'això i allò. En este període, ha aconseguit algun treball eventual. Uns dies ací. Una jornada reduïda allà. Ha dit que sí a tot. I mai no ha fallat a la cua de l'INEM, i és dels que insisteix als funcionaris per tal que regiren entre les ofertes per si hi ha alguna coseta en la que puga encaixar.
Este mes no li han pagat la miserable ajuda que rebia. I l'explicació que li donen és que l'adreça que va donar estava malament. Menteixen. Josep ve a l'Ajuntament i ací li certifiquen que fa molts anys que efectivament està empadronat i viu al domicili que ell va donar a l'INEM. Suposem que ho arreglaran, però es pregunta a quanta gent més li ho han fet...
Però no creguen que Josep està enfadat, i motius tindria, pel retard en cobrar, per les molèsties, per la incompetència, pel temps que li fan perdre (en té massa ara). No. Està enfadat perquè segons la Vicepresidenta Sáez de Santamaria, ell forma part d'un hipotètic mig milió de persones sense feina a les que se'ls retira el subsidi per tramposos. “Que no trobe feina és dur, que em paguen tard i malament és fotut, però que m'insulten gratuïtament, no ho soporte”, em diu Josep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada