Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire. En l'antiguitat representaven les quatre formes conegudes de la matèria.
En la cultura occidental l'origen de la teoria dels quatre elements es troba en els filòsofs presocràtics de la Grècia clàssica, i a través dels segles ha arribat als nostres dies, influint profundament el pensament i la cultura europeus.
Els quatre elements, però, se'ns poden girar de tant en tant en contra, en funció del comportament que amb ells tinguem. Quan l'ésser humà juga a ser un bruixot i vol canviar l'estructura planetària, corre riscos.
Hem rebut l'atac per terra, a través de la pràctica de la fractura hidràulica, que esmicola el subsol generant inestabilitat, i ocupa i contamina el sol, fent fugir el turisme; i atacant el mode de vida de les nostres comarques. Hem patit el sotrac de la terra reassentant-se, quan al mar, l'aigua ha estat atacada per la cobdícia d'uns pocs, injectant gas en el diposit Castor. Mentre a la borsa uns pocs guanyàvem, a la vora de la mar, tots perdíem. Cada estiu patim la voracitat del foc. De vegades fill del delicte de qui vol tindre terra erma per construir, de vegades fill de la imprudència de qui posa en perill el patrimoni col·lectiu.
I ara li toca a l'aire. La conjunció del foc i l'aire, perquè alguns han decidit que en lloc de fer polítiques actives per evitar deixalles, és millor pegar-li foc a les restes del nostre fem, llençant a l'atmosfera perillosos agents contaminants. Incineració es diu, valorització energètica li'n diuen.
Sembla que els diferents governs volen convertir el nostre entorn en antimatèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada