Dimarts, la Consellera Bonig va publicar un article on deia: “...la valorización energética no es lo mismo que la incineración, aunque en un principio pueda parecer los mismo, el fondo es distinto”.
La incineració significa reduir a cendres per l’acció del foc. La valorització significa reduir a cendres per l’acció del foc. El mateix.
És cert que una cosa és botar-li foc als residus sense més, i l’altra, tractar-los, convertir-ne una part en combustible i finalment, botar-li foc. Ací la història està doncs en saber si el fum de la valorització és tan tòxic com puga ser-ho el de la incineració. I sembla que sí. Les dibenzodioxines policlorades –PCDD- i dibenzofurans policlorats –PCDF-), són compostos d’alta perillositat per la salud. Sobre el paper la tecnologia permetria mantenir les emissions dins dels límits legals. Però ves i fiat!
La qüestió és tot un altra. Es tracta de reduir els residus en origen. Amb una legislació d’envasos que impedisca l’actual sobredimensió dels envoltoris. Per comprar una revista no cal un blister amb cartró i plàstic.
I de millorar la selecció també en origen. Sense demagògia. Ací el clima no permet mimetitzar experiència de Dinamarca o Alemanya. Durant 7 o 8 mesos a l’any no podem mantenir a casa una cua de rap i les restes de l’amanida fins que passen a recollir les restes orgàniques cada 4 dies. Però en la recollida selectiva seguim estant molt lluny d’uns mínims paràmetres d’optimitat. RECIPLASA no supera un 30% de triatge, quant a estes alçades hauríem d’estar ja còmodament instal•lats en el 50% com a poc.
Convé començar pel principi, i el PIR ho fa pel final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada