Fa 10 anys que faig política institucional a Castelló. I hui, per primer colp estic dins de la delegació local de la RTVV, la radio televisió pública valenciana. Segurament no és normal que no m'hagueren convidat mai. Però encara és menys normal que hui haja de passar el dia ací dins, tancat amb les treballadores i treballadors. I m'explique.
Quan fa 10 anys vaig decidir dedicar una part de la meua vida adulta i professional a la gestió pública, a la defensa dels serveis públics i la qualitat de vida de la meua gent, mai no vaig pensar que hauria de defensar-los contra el govern del meu país. Un govern que els hauria de garantir, i els denigra, saqueja i tanca.
No és només la radiotelevisió. He eixit mil colps al carrer defensant l'educació o la sanitat pública. Un sistema judicial universal i gratuït... Ara toca la TV i la ràdio en valencià. Instrument no només d'informació (molt deficient els darrers anys) sinó columna vertebral del nostre autogovern. L'únic mitjà de comunicació en la nostra llengua, ocupat i preocupat dels nostres costums i les nostres tradicions.
Esta nit, un grapat de treballadores i treballadors, que han estat maltractats per les direccions dels seus mitjans durant anys, han mantingut les emissions, tancats a les delegacions. Terrible. Tots esperant música militar, "por supuesto", com l'autoritat que també esperaven per aquell colp d'estat. He posat la tele este matí, i he vist, per fi, a Beatriz Garrote a NOU. Garrote és en este moment la imatge més nítida de la dignitat de la societat civil. Garrote representa no només les víctimes i afectats de l'accident del Metro de València. Ens representa a tots nosaltres. A una societat insultada, manipulada i silenciada. Doncs bé, vore a Beatriz Garrote entrevistada darrera d'una reixa fa plorar. Estripa l'ànima. Qui hauria d'estar a l'altre costat dels barrots no és la societat civil, és una bona part del stablishment popular. No oblidem que com diuen sovint a NOU (i mai no havien pogut dir a Canal 9) este Consell el suporta un grup parlamentari trufat de diputades i diputats imputats. En la majoria dels casos, per fotre la mà a la caixa.
Exactament el mateix que ha dut a RTVV a una situació econòmica impossible, una gestió corrupta, delictiva (s'està investigant) i ineficient. Una gestió que haurà de ser jutjada.
Conec a Alberto Fabra des d'abans de que ni ell ni jo fórem regidors. I estic molt decebut. Molt. Sé, perquè ell ha estat alcalde del meu poble, que no és una persona brillant, que no és un bon gestor (la situació econòmica de l'ajuntament de Castelló avala i confirma el que dic), però no pensava ni que el meu país pogués arribar a caure tan baix, ni que algú com Alberto Fabra pogués arribar a fer el que ha fet. Quina indignitat! Quina ignomínia!
Continue escrivint este article des d'una taula buida de la redacció a Castelló, de la RTVV. Ara ha arribat la diputada d'EU Marina Albiol a sumar-se al tancament democràtic. Escric desllavassadament, mentre escolte la sorprenent emissió, quasi pirata, de NOU. Mentre escolte reflexions, algun crit de ràbia i algun (pocs) siglot de plors. Esta gent que m'envolta, i que miren com escric sense saber què escric, són un exemple.
Un exemple de la capacitat de reacció de la societat. Se'ls ha criticat per no estar a l'alçada. No ho tenien fàcil, ni és del tot cert. Durant dècades hi ha hagut purgues a l'empresa, el que demostra que hi ha hagut qui ha plantat cara. Bé, tard o d'hora el cas és que han dit prou. I amb el seu mediàtic prou, diu prou cada colp més gent. Ix Alberto Fabra a la tele, i un periodista exclama: "és com Franco disfressat d'Amador Mohedano". Riures nerviosos. Un altra treballador es queixa que la delegada territorial de RTVV a Castelló està de vacances a Disneyland París. S'ha de ser mala persona!
Pel grup de WhatsApp de l'Executiva Nacional arriba la noticia que un jutjat de Paterna ha decretat el desallotjament de les instal·lacions, manu militari. Ací creix la tensió. Eixim de nou al carrer, connectem amb Burjassot. I jo tinc la trista i puta sensació d'haver-me convertit en un periodista retransmetent en directe el tancament de d'un mitjà de comunicació. Un mitjà que no se l'emporta la crisi econòmica, això és mentida. Se l'emporta la crisi de la moral pública i privada, que ha permés i alimentat el saqueig. Uns activament. Altres votant als exterminadors. Altres callant. Altres mirant. I segurament jo mateix, sense haver estat prou dur, eficient i contundent en la queixa, en la denúncia. No ho sé. Tothom haurem de fer una reflexió profunda. Però tampoc no cal que ens fustiguem. Uns han robat, saquejat, manipulat i mentit. Els altres ho hem patit.
Fa molts anys, molts, jo duia una xapeta metàl·lica a la solapa, demanant Estatut d'Autonomia. Aleshores encara ni somniàvem amb tindre una televisió pública en valencià. Vaig guardar la xapa a casa, pensava que era un record. Però no, torna a ser una reivindicació. No tanquen només RTVV, tanquen l'autonomia. Ens tornen als 70. L'avantatge és que hem passat del "garrote vil" a Beatriz Garrote. De la dictadura a la dignitat de la societat civil. Hem perdut la por. M'hauré de tornar a posar la xapa, ens deixaran sense altaveu, però no sense veu. Cridarem! Cridarem fort.
1 comentari:
Com deia aquell anunci institucional de l'època del Molt Honorable Zaplana: "Comunitat Valenciana, si no existira haurien d'inventar-la". Molta raó tenia! Front a la resta de pobles de l'Estat espanyol els valencians podem estar ben orgullososos d'haver sigut sempre pioners i innovadors. El problema és que ho hem sigut en corrupció, manipulació, autoritarisme, desgavells, ... La realitat supera a la ficció. No ens calen guionistes amb imaginació; la creativitat de la nostra classe política ens desborda.
Publica un comentari a l'entrada