Uns estudiants de Comunicació de la UJI em van demanar si em podien entrevistar per a un treball de classe. Vaig accedir encantat. Primer, perquè crec que s'ha d'ajudar en allò que es puga a la gent que s'està formant per construir-se un futur (si els deixem), i segon, per pur egoisme.
Egoisme, perquè hi ha qui creu que en una entrevista, qui formula les preguntes aprén de les respostes. I jo no sé si és del tot així. El que sí que sé, és que jo aprenc de les preguntes. Sobre els periodistes, o sobre els mitjans. I ara era una excel·lent oportunitat per saber què li interessa de la política a joves estudiants universitaris.
Dimarts, els entusiastes entrevistadors em van preguntar sobre quina responsabilitat tenim la gent que fem política en l'actual situació. Pregunta amb sana i fonamentada crítica implícita. “La responsabilitat, per bé que asimètrica, és de governs i oposicions”, els vaig dir. Si un govern tan roí guanya, és perquè l'alternativa no és millor, o no es sap explicar.
I este és un altre punt interessant. També amb crítica implícita, van preguntar si els polítics érem pitjors que abans com demostra el baix nivell de l'oratòria que lluïm. Els vaig dir que no només per això. Que bàsicament érem pitjor, per ser mals gestors. Explicar el que fem és important, però el que fem (o no fem) és fonamental.
La vacuïtat dels discursos ens ha dut als edificis buits, els comptes buits, i un futur per omplir. I dic “futur per omplir”, i no “buit”, perquè, jo, com ells, sóc entusiasta amb el que faig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada