L’amant discreta ho era per força. Perquè era amant, i no parella. El tracte era sexe, quan a tots dos els convingués, no amor. Sense promeses. Sense futur compromés. Tot avui, gens de demà. Ella de vegades, voldria forçar la cosa. “És cosa sabuda” -en té el convenciment- “que els homes són molt cagadubtes i els hi costa de triar”. I creu que si la santa li posés les maletes a la porta, aleshores, just aleshores, ell se n'adonaria de com ha estat d'enganyat. I que el ver amor de la seua vida és l'amant en B, no la que l'acompanya als restaurants i les festes. I el seu nasset recent operat, hauria de ser determinant en la tria.
Però la cosa no va així, i quan quedaven a la caseta de camp d’ell, per estimar-se sobre el llit oficial de la ídem, ell li feia posar una ridícula gorra de bany per evitar que un dels seus cabells rossos li caigueren sobre els llençols de la morena. Ella humiliada, accedia. Excepte quan la cardamenta coincidia amb el dia després d'anar a la perruqueria, que més per qüestions econòmiques que de dignitat, s'hi negava. I aleshores estenia sobre el llit un llençol que guardava al portaequipatges, de forma que en recollir-lo rebregat, en acabar, s'enduia tota prova de malifeta. (CSI ha fet molt de mal al sexe extraconjugal!).
Al PP li passa això. Fa mans i mànigues per tal de que no es noten les seues malifetes, la seua relació extrademocràctica amb segons quines pràctiques, la seua doble vida d’equip de govern i oposició de l’oposició. Tot, tret d’assumir que estem on estem, perquè així ells ho han decidit. Perquè a esta situació ens hi han dut ells amb 20 anys de polítiques de despesa desorbitada, fugida del control democràtic i bordeig constant de la legalitat.
Ahir, Pérez Macián, es va posar la gorra de nedar, s’embolicà amb el llençol d’amant despitada i va començar a repartir estopa dient que l’oposició no havia presentat esmenes coherents. I ho va adobar amb aquella frase recorrent de “llegan tarde y mal”, que ve a ser “la culpa és d’ell que és el casat, jo estic fadrina i faig el que vull”.
El PSOE i EU ja tenen boqueta, i no necessiten que jo els defense, però nosaltres... “Tarde y mal”? Les vam presentar un dia abans que s’acabés el termini de presentació. Vam ser el primer grup que les vam presentar. I ni una d’elles, va tindre cap objecció tècnica perquè, agradaren o no al PP, eren perfectament legals i factibles. Per tant, el primer argument de PPérez (sic) no és més que la rebequeria de l’amistançada, que veu que tornarà a passar la nit de Nadal sola amb un disc vell de Raphael.
I després es permet el luxe, s’ha de ser atrevit, de dir que jo no m’he assabentat encara que la remodelació de l’Edifici d’Hisenda l’ha de pagar la Generalitat. Té l’obligació de saber, per molt que la gorra de bany li oprimisca cruelment el cervell, que enguany, per segon exercici seguit, la Generalitat no haurà posat un clau dels que figuren en el pressupost. És més, l’Ajuntament ha perdut ja les dues anualitats que figuraven al conveni. Encara més, el conveni s’ha de revisar perquè els incompliments de la Generalitat han fet que passen els terminis sense fer res. Per exemple, el 15 de novembre era l'últim dia per tal que l’Ajuntament justifiqués factura en mà les reformes. I clar, no hi ha factures, perquè no hi ha reformes. Però si l’any passat el pressupost municipal, tal com vaig denunciar, consignava ingressos de la Generalitat en eixe concepte, que la Generalitat no tenia al seu pressupost! Segur que sóc jo qui no s’entera?
El pressupost popular, assigna una quantitat de quasi 70.000 € per a buscar un local de lloguer al centre, per instal·lar un arxiu per l’ajuntament. Casualment les característiques de l’oferta (metres, llocs, etc) coincideixen, com un vestit a mida, amb un local propietat d’un destacat popular, que ha estat llogat durant anys per l’ajuntament, i que ara hem abandonat per anar a Quatre Cantons. El propi regidor va reconéixer en una comissió que el propietari s’ha disgustat molt, moltíssim, quan li van tancar l'aixeta.
I el que nosaltres proposem és que l’arxiu estiga a l’Edifici d’Hisenda. Perquè el projecte que té el PP per aquell edifici és una castanya i costa diners. I nosaltres, preferim racionalitzar recursos. I mentre ells volen gastar els 70.000 euros anuals, nosaltres els volem invertir, una sola volta, en la reforma de l’edifici d’Hisenda. Entre altres coses, perquè la Generalitat no paga.
El recurs del “tripartit”, sona en la boca popular, com aquell despectiu “la teua dona”, que usa l'amant discreta, en tornar a pujar-se les calces, per tornar a la seu trista, avorrida i solitària vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada