Això diu que era un regidor que la Nit de Cap d’Any, un colp gitada la xiqueta, amb la seua dona xarrava serenament (“serenament” i “Cap d’Any” a la mateixa frase. Sí. No és usual, però se n’han donat casos). Parlaven d’un any que s’esmunyia entre grans de raïm o grills de mandarina, i s'intal·lava al record.
Forma part del sortilegi de la nit, verbalitzar desitjos de canvi pel cicle que s'enceta. El regidor ja no fuma fa anys, ja estudia anglés fa temps...i no va al gimnàs perquè té més quotes que una primàries. Així que es va comprometre a prendre's la vida amb més calma. Qüestió de salut personal i benestar familiar.
I el matí del dia 1, va fer un arròs melós, a poc a poc, a foc lent. I després van mirar plegats una pel·li de Disney, i abans que no es fes gaire fosc, van baixar al parc a que la xiqueta es gronxés. Tot anava bé. Tan relaxat estava, que va haver de ser ella qui l'advertís de que el mòbil li sonava. I ell l'agafà, mirà la pantalla... Era del Mediterráneo! Li reclamaven l’article, perquè ha canviat l’any, però este també té dimecres i és dia d’entrega.
I el regidor s’accelerà, va repartir besos a les xiques i marxà corrents a casa a escriure això que ara vostés llegeixen. I és que al final, és cert allò de que el que ha de canviar no és l’any, som nosaltres. I si no ho fem, no podem esperar que els altres ens canvien el món per a nosaltres.
En fi, que tinguen un bon any. Relaxat si pot ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada