"FINAL DE CAMPANYA"- Levante-EMV - 04.01.14

La campanya electoral per a les Corts Valencianes, la va encetar el PP el mateix dia que va acomiadar (en directe per Canal 9, i no en diferit com li agrada a Cospedal) al President electe Francisco Camps. I pràcticament des del dia després, el PP ha deixat clar quin era el seu model de campanya. 

Caldria esperar d’un partit que porta dues dècades governant que uses el balanç d’este llarguíssim període, per demostrar les bondats de la seua forma de governar, i els èxits assolits. No ho fan. Tot el contrari. Fan mans i mànigues per ocultar i minimitzar els escàndols, desfalcs, maleses, arbitrarietats, balafiaments i desastres, que dia sí dia també apareixen en els mitjans de comunicació. Han perdut fins i tot el que havia de ser un servei públic i ells gastaven com instrument de manipulació informativa. Sense RTVV, vorem si els serà suficient la docilitat d’un bon grapat de mitjans de comunicació privats (i ben subvencionats).

També seria esperable que usaren com un aval l’experiència dels seus diputats, consellers i ex consellers. Però n’hi ha un bon grapat als que intenten ocultar. Perquè tenen causes pendents amb la justícia. Precisament, perquè l’experiència que han assolit al llarg de tots estos anys ha tingut una part de gestió i un altra de presumpta delinqüència organitzada. Altres, no imputats per qüestions d’enriquiment personal, delicte electoral, corrupció, etc... tot simplement són responsables de desgavells polítics i errors tan gruixuts, que en alguns cassos, la justícia ja comença a reclamar que responguen amb els seus patrimonis personals. 

Tampoc no gosen usar la legitimitat de les urnes, perquè saben que el President no va ser el seu candidat. Ha estat refrenat a les urnes? Sí. Encapçalava la llista de Castelló, però ningú no ens va dir que havia de ser President, i francament, això el deslegitima parcialment. També, perquè va abandonar alegrement la responsabilitat d’alcalde de Castelló per a la que va ser triat, deixant al cap davant de la ciutat, un tapat de la llista, que ha acabat imputat en la trama de corrupció organitzada coneguda com Gürtel. Això per no parlar, de que a mida que avancen les investigacions, és de més en més obvi, que el PP es va finançar, i va finançar les seues campanyes electorals, de forma delictiva. Per tant, el resultat de les eleccions és formalment discutible. 

Davant d’això, davant d’esta enorme i gran debilitat del PP, només li queda desprestigiar l’alternativa de govern. I esta alternativa sembla configurar-se al voltant del desprestigiat nom de “tripartit”. Desprestigiat, no perquè hi haja hagut una mala experiència al nostre país, o amb el partits que pretesament puguen conformar-lo, no. Només perquè a Catalunya n’hi va haver dos, amb altres actors, i 7 anys després van perdre el govern. És com si jo digués que els governs monopartits, són un desastre, perquè 7 anys després de governar el PSOE en solitari a Espanya, van perdre les eleccions. O 8 anys després de governar el PP en solitari, exactament el mateix. Per tant, com argument és profundament mediocre.

Ells que ho saben, intenten explicar-ho. Diuen que un govern amb més d’un partit pot resultar inestable, poden produir-se desencontres, enfrontaments, discrepàncies. Tot això és cert. Exactament igual que en un govern monocolor, amb la diferència de que una coalició significa que tothom ha d’esforçar-se en que les coses funcionen. Fins i tot, que tothom vigila a tothom, per la qual cosa, és molt més difícil que es produïsquen casos de corrupció organitzada, com al Consell monocolor popular; on aparentment la competició no era per vore qui governava millor i més polidament, sinó quina era la Conselleria que deixava el forat més gran, i més amics milionaris.

En tot cas, però, fins i tot eixe argument ha saltat fet bocins, quan el Vicepresident Císcar ha declarat esta mateixa setmana que estarien disposats a pactar amb altres formacions, i ha fet una referència explícita a UPyD i Ciutadans. I a mi, comptant al PP me n’ixen tres, i crec que havíem quedat que a eixos governs se’ls hi diu “tripartits”. Sembla que Císcar oblida tots els defectes que ells han anat imputant als governs tripartits.

Si tota la seua campanya electoral, llarga i pesada, consistia en advertir dels perills d’un govern tripartit, i ara obre la porta a fer-ne un, el PP es queda sense campanya electoral. Més encara. L’hipotètic tripartit progressista que tanta por els fa a ells, i tant il·lusió a altres, estaria format presumptament, per tres formacions polítiques, amb una sòlida representació al llarg del país, i en tots els fòrums. En canvi, ells demanen aigua per salvar el cul governamental a dues formacions que no tenen cap pes significatiu en la vida política valenciana. Una d’elles, fins i tot mai no ha arribat a presentar-se a unes eleccions. 

I per si semblava una ocurrència de Císcar, el PP de Castelló també s'apunta al “Tripartito Hacendado”. Busca socis on siga, per tal de no perdre la butaca. Si no hagueren fet tant de mal, farien llàstima.

Així que rebentada la campanya electoral per part del propi PP, igual sí que el millor seria que convocaren ja les eleccions, i isquem d’este calvari.