"DEPURAR LA POLÍTICA" - Levante-EMV -. 11.01.14

Era dimecres i jo anava amb patinet de la Diputació a l’Ajuntament. Amb patinet, sí. Me l’han portat els Reis. M’estic fent hipster diu l’amic Roger Mira. De cara, venia Silverio Tena, el nostre portaveu a Borriol. És un tio valent, treballador i simpàtic. M’agrada molt. I està fent una gran feina al seu poble. Ell camina amb crosses. Em vaig aturar a saludar-lo i em va dir que venia a vore’m, així que vam fer mitja volta i vam tornar a la Placeta dels Morts. Així és com tradicionalment es coneix la Plaça de les Aules, on està la Diputació.

Ell amb crosses, jo amb patinet, supose que fèiem una parella peculiar. Vam seure a la terrassa d’un altre personatge peculiar. El propietari del bar és un rus que parla un català acuradíssim, i que es compra el Diari d’Andorra per a practicar. Cafés. En aquell moment jo no sabia que, fent honor al nom popular i històric de la plaça, anàvem a oficiar una mort política. O dues si seguim estirant.

Tena em va explicar que dijous tenien plenari i que per fi en l’ordre del dia figurava l’expropiació dels terrenys on havia de fer-se la depuradora que fa tant de temps que el poble espera. Una dotació molt necessària, que paga la Diputació. Amb esta justificació, l’equip de govern de Borriol (formal fins fa quatre dies pel PP en minoria i el regidor de Veïns de Borriol, que ara diu que abandona l’equip) va decidir pagar una quantitat considerablement amable als propietaris del terrenys on s’havia d’instal·lar la depuradora. “Són gent del poble” era la justificació.

Però Tena em va dir que un colp analitzada la documentació, s’havia adonat que a última hora s’havia canviat la ubicació, i que el propietari d’una parcel·la de 2.706 metres quadrats era una empresa, Falvaltur. Hi ha dos propietaris més d’altres parcel·les, fins arribar als 10.269 metres. Falvaltur té com administrador únic al fill del Vicepresident primer de la Diputació, i responsable directe de l’adjudicació de la Depuradora. Esta empresa, dedicada a l’obra civil i urbanització de terrenys, en plena crisi immobiliària (es va crear el 2009) ha multiplicat el seu valor per cent.

La situació era òbviament greu. Vam dissenyar l’estratègia. El que havien de fer al ple municipal, i com havíem d’administrar la informació. Perquè encar no ha eixit tot. Encara falta per publicar com va aconseguir l’empresa eixe solar. I més cosetes. Qui va aportar un terç del capital a l’empresa, etc.

Silverio Tena, i el seu grup municipal van fer dijous nit allò que calia. Destapar l’escàndol pel qual l’ajuntament estava decidit a pagar a 18’85 euros metre, allò que a preu de mercat no passa de 3-4 euros. I el més greu, el presumpte ús d’informació privilegiada per part del Vicepresident Martínez. La conseqüència va ser immediata. No s’aprovà l’expropiació. El PP de Borriol va fer marxa enrere, i retirà l’expedient de l’ordre del dia.

Javier Moliner, President de la Diputació, assabentat de la situació no va dubtar ni cinc minuts en destituir de la Vicepresidència a Francisco Martínez, alcalde de la Vall d’Alba. “Pèrdua de confiança” va dir. Ja ni és Vicepresident, ni presideix la comissió d’obres. Moliner ha actuat amb celeritat, i ha aprofitat per treure’s de sobre a una de les joies que Fabra li va deixar en herència.

És suficient? Crec que no. Em tem que esta operació, amb canvi d’ubicació de la depuradora i tot, no s’hagués pogut fer sense la connivència de l’Alcalde de Borriol, també diputat provincial, Adelino Santamaría. Moliner haurà de vore si la seua “línia roja” es difumina en passar per La Coma o no. Ja els he dit que este tema encar donarà més que parlar.

Estic molt orgullós del treball que fa la nostra gent als pobles. Sovint en situacions difícils. En situacions precàries. Borriol ha estat ara un exemple magnífic d’eixe treball rigorós, constant, que busca el benefici col·lectiu, i denuncia sense por a qui vol treure beneficis particulars de la política. Hi ha més exemples. Moncofa. Benicàssim. La Jana. I tants altres. 

Pobles, on els nostres han de bregar amb equips de govern contaminats per pràctiques que no gosaria dir que sempre són lícites. Jo sempre he dit que sóc un privilegiat. Sóc regidor a Castelló, i tinc un sou que em permet dedicar-hi moltes hores (a costa, això sí, de perdre moltes cotitzacions a la seguretat social), i ara hi he d’afegir la condició de diputat. Bé, doncs m’hauran de deixar que els diga que res del que faig a la Diputació tindria sentit sense tota esta gent que dóna la cara als pobles. Fins i tot abans de construir-la, ja li hem donat un bon us a la depuradora de Borriol. Hem depurat la Diputació. Estem en política per canviar la política. Perquè canviar la política, serveix per canviar el món.