De la meua infància i primera joventut (ja vaig per la quarta) recorde alguns invents prodigiosos i moments mítics relacionats amb l’alimentació, que han deixat en la meua memòria imatges i conceptes que hui són d’ús freqüent, tot i que de vegades signifiquen altres coses.
En aquell temps, del cel baixaven helicòpters a l’hora del pati, i un senyor amb un bigoti que només servia per subratllar un nas ben lleig, oferia Tulipán (el nuevo Tulipán) als crios que esmorzaven entrepans de mortadel·la. Era l’època del “negrito del África tropical que cultivando canta la canción del Cola-cao” i dels xiquets que després de prendre-se’n un bon got, anaven a l’escola xino-xano, tot menjant-se un Donnuts, amb forat i tot, i...casumdena! La cartera!
La política que té molt de publicitat, és cosa sabuda, ha recuperat alguns d’aquells conceptes. Darrerament m’ha fet pensar en el que fa algunes dècades va aparéixer com la gran innovació tècnica en el menjar, arribada per facilitar les coses. Parle dels formatgets en porcions, d’El Caserio, que en un moment determinat van incorporar un filet roig, una línia roja que transcorria al llarg de l’envoltori de paper d'alumini de cada una de les porcions. Es va publicitar com la manera més fàcil de separar allò que era comestible, sa i bo, del que no era més que una deixalla difícil de reciclar.
La línia roja que separava el que era bo del que era roí. El bé del mal. El cert però, és que quan estiraves d’aquell filet, et quedaves amb la línia roja a la mà, però el formatget seguia embolicat amb el contaminant alumini. Trencat, però arrapat a la “cremositat formatgil” de tal forma, que lluny de ser un avanç, l’invent es revelava com una mera qüestió de màrqueting.
Els diaris parlen de que la “línea roja” de Moliner va fer que destituís a Francisco Martínez com Vicepresident primer pel cas de la depuradora de Borriol. Un intent de beneficiar-se personalment de la úbicació de la infraestructura, i adjudicant la instal·lació en terrenys de la seua propietat familiar. Curiosa línia roja, que no sembla haver afectat pel moment a l’altre implicat, l’alcalde de Borriol i també diputat provincial, que tenia l’obligació formal de saber de qui eren els terrenys, més, després d’haver-se reunit reiteradament i amb publicitat amb el propi Martínez, i altres propietaris, per tractar el tema. I si estirem del fil, no sé fins a quin punt no caldria demanar també explicacions al senyor Pauner, regidor d’urbanisme, i etern candidat a substituir a Santamaria el dia que este complisca l’acord intern del PP de dimitir.
Però és que la cosa encara és més greu. Hi ha un altra línia roja dibuixada pel President Fabra, i ratificada pel President Moliner que coincideix amb l’acte processal de la imputació. I segons el qual els càrrecs públics del PP que hagen resultat imputats, hauran d’abandonar tots els seus càrrecs institucionals i organitzatius.
I com plou sobre banyat, 48 hores després de que Compromís fes esclatar el tema de la Depuradora, la fiscalia (sobre la base de la documentació aportada per Compromís) va imputar a Francisco Martínez pel cas de les corregudes de beneficència. I allí continua. Com continuen altres diputats i diputades imputats. A les Corts no cal dir-ho, però a la Diputació si no m’he descomptat, estan imputats Martínez, l’alcalde de Nules, i l’alcaldessa de Benicàssim. I com si res.Tot això, mentre l'alcade de Castelló, també imputat, convoca a instàncies nostres una comissió municipal per analitzar la corrupció política, i que s'ha de fer amb els imputats.
Moliner, president provincial i del PP provincial, ha estirat del fil, de la línia roja, però el PP no ha separat el formatge de l’envoltori. La part comestible de la verinosa. I no puc evitar recordar que estem parlant d’un formatge pensat per empastifar tot el que toca. Tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada