La
Diputació de Castelló, durant anys, i fins que es va presentar una
denúncia a fiscalia, organitzava una correguda anual (de bous)
presumptament benèfica, que era un disbarat majúscul en termes, com
a poc, econòmics. El cost era tan alt, que el que quedava per a
beneficència era una misèria, hagués estat més senzill donar una
subvenció directa. Però aleshores, com diria un amic meu, no hagués
corregut el Moët i la Chandon. I els VIPs de pa sucat amb oli, no
hagueren lluit tant al paper couché. A sobre, la Diputació
extorsionava els ajuntaments obligant a comprar entrades, o
directament descomptant l’import de les ajudes, per exemple, en
serveis socials.
També,
i des de fa anys, la Diputació té en marxa una Escola Taurina
(gestió que també està judicialitzada, per cert) assumint unes
competències que no té formalment, i dedicant recursos públics a
una formació discutible, en una matèria no precisament fonamental
per a l’avanç social, ni per descompensar desigualtats entre
famílies i persones.
Són
les prioritats del govern de Javier Moliner, qui per cert, ha passat
les vacances, segons diu la premsa, en algunes fires taurines. Però
no seré jo qui trobe una relació entre les seues aficions i en que
es gasta els diners públics.
El
Conseller d’Educació, el castellonenc Vicent Marzà ha anunciat un
pla esta setmana per tal de fer gratuïts els llibres de text per als
alumnes valencians. No diré jo que siga perquè el Conseller és
ensenyant. El pla només és possible amb la col·laboració
d’ajuntaments i diputació. L’ajuntament ha dit de seguida que
sí, tampoc no seré jo qui diga que és perquè l’alcaldessa o el
regidor d’educació són ensenyants tots dos. Crec que és perquè
eixa és la sensibilitat social del Govern municipal i del Consell.
La Diputació, en canvi, ha dit que no vol participar. Que prefereix
gastar-se els diners en ensenyar a torejar, a ajudar a les famílies
a comprar llibres escolars.
Potser
caldria que les AMPEs acudiren al proper ple de la Diputació, com
van acudir els aficionats als bous. Pacíficament, però per mirar a
la cara a un Moliner que l'únic llibre que vol pagar amb diners
públics, és El Cossio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada