Com candidat de Compromís, em vaig afartar durant la campanya electoral, i molt abans, d’explicar que els vots que dipositaren en la nostra candidatura es posarien al servei de profundes transformacions en la nostra ciutat. No tant en l’espai físic, com en la qualitat de vida de la ciutadania. I per això, caldria canviar moltes coses en el model de relació entre administrats i administració. Podia haver sigut més prudent...però hagués sigut menys sincer, i no volia. Parle de prudència, perquè sóc plenament conscient que tot canvi produeix una força resistent. Els que es beneficien de la situació, entren en pànic, organitzen la resistència, i et consideren hostil.
La confiança de molts d’entre vostés, va fer que fórem l’únic partit polític amb trajectòria anterior, que va créixer. Vam créixer molt, gairebé vam duplicar els vots, i vam escurçar de forma notable la distància que fins aleshores ens separava dels tradicionals dos grans. La força del nostre grup municipal, sumada a la del partit socialista i la candidatura d’unitat popular, va fer possible un nou govern. Un govern que va signar un acord amb 420 punts. Document que poden trobar al web de Compromís. El que poden llegir allí, és el que pretenem fer, el que ja hem començat a fer. Ni més ni menys.
Tenim molt clar que acabar amb la xarxa clientelar creada pel PP en els darrers 24 anys, no serà senzill ni còmode. Rebrem pressions, i atacs. També tindrem, n’estem segurs, el suport d’aquella gent que vol joc net. Acabar amb un model de relació amb alguns mitjans de comunicació basat en el talonari, també desencadenarà crítiques severes i editorials apocalíptiques. Algunes empreses han tingut més facilitats que altres per treballar a la ciutat, ser transparents i justos en les adjudicacions, deixarà ferits consells d’administració sencers.
I ara els ho dic com Vicealcalde, serà complicat, però ho assumirem, i farem pedagogia. No serà senzill, però anirem de cara. Ho explicarem. Ho justificarem. Ho farem. Serem justos llei en mà. Posarem fi a la discrecionalitat i als pactes de despatx. El que no farem però són moltes de les bestieses que corren boca orella per la ciutat. S’ha desencadenat una rumurologia maliciosa, que neix en l’ànima ferida dels que han perdut el poder, i s’alimenta de la por dels que temen perdre els privilegis. Hi ha rumors que diuen que no volem pagar als interins de la banda municipal, que no renovarem als policies que estan en comissió de serveis, que tallarem les subvencions a les gaiates, que deixarem sense ajudes a les associacions. Ja hem vist algun episodi d’intent de polititzar els rumors malintencionats. La qual cosa, per cert, ha servit per deixar al descobert l’estratègia popular.
Res de tot això és veritat. No s’ho creguen. De veres que no. Si ho volguérem fer ho diríem, sense complexos. Creuen que algú que signa un article com este, amagaria coses com eixies? I més encara, perquè hauríem de voler fer coses així?
Tot això que diuen no són més que bestieses. L’estratègia de la por. Del desànim. De la desconfiança. Convé que no obliden que els rumors són l’arma dels covards. I nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb un lema descriptiu: Amb valentia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada