"AMB LES PERSONES" Mediterráneo 07.05.15

El nostre compromís no és exactament amb la ciutat, és amb les persones que viuen a la ciutat.
Quan pensem en la fiscalitat municipal no ho fem pensant en quant necessitem ingressar a les arques públiques si volem fer esta o aquella gran obra, sinó quin és el preu just que hem de pagar les persones pels serveis que l’Ajuntament presta.
Quan proposem un model de pressupostos participatius, ho fem pensant que la gent que viu a la ciutat sap què és el més urgent, més útil, més necessari, per a les seues vides. No pensem en com acontentar les empreses concessionàries.
La nostra determinació de fer una administració més transparent i participativa no és només la resposta a les males pràctiques de qui ens ha governat fins ara. És, sobretot, perquè només unes regles de joc transparents i públiques garanteixen el model d’administració que l’estat de dret reclama.
És pensant en les persones que diem que el principal objectiu del nostre programa electoral no és el creixement de la ciutat, sinó la millora de la qualitat de vida de les persones que hi vivim.
El nostre programa no és el fruit d’un laboratori d’experts acadèmics, és el resultat de l’experiència d’anys a l’Ajuntament, i de les aportacions de centenars de persones de la ciutat, que al llarg dels darrers anys han col∙laborat quotidianament amb nosaltres.
Compromís és hui la vertadera alternativa a les polítiques i formes del passat, que representa qui ens ha governat fins ara, i a la perillosa i arrogant inexperiència d’altres.

"TENIEM RAÓ NOSALTRES" - ACN - 07-05-15

L’any 2002, el meu partit va presentar un ambiciós Pla Especial de Protecció del Centre Urbà, que n’incloïa un de Remodelació i Habitabilitat del Casc Històric, i un altre de Protecció del Comerç de la Ciutat, molt vinculat al primer.

Dèiem, per exemple  “pensem que el model d’urbs expandida pel que s’aposta és una bomba. No és sostenible. Tenim el convenciment que la tendència ha de ser anar a cascs urbans habitats i habitables. Construir ciutats econòmicament, ecològicament i socialment sostenibles. La recuperació de la ciutat històrica ha de realitzar-se fent compatibles diverses funcions com la de residencia, la del sector serveis (oficines) i el comerç especialitzat i tradicional”.

“Els qui pensem la ciutat hem d’assumir una política de generar proximitat, no dispersió. Fent evitables desplaçaments amb vehicles particulars, evitem contaminació, els ciutadans estalvien diners, s’eviten embussos que son generadors d’estats de nervis que fan que la ciutat siga estressant i poc amable, i es guanya temps que pot dedicar-se a altres coses. Planificar és la paraula clau”.: “Cal redactar un pla integral dirigit a millorar la mobilitat i caldrà fer més accessibles les vivendes al centre. Més atractives i més econòmiques”.

I fèiem propostes molt concretes, com un concurs de rehabilitació de façanes i interiors, amb premis econòmics que incentivaren als particulars. O un programa de rehabilitació d’habitatges i locals buits, a càrrec del propi ajuntament (en aquell moment teníem GUMSA i ara encara tenim els joves que formem en oficis de construcció a Tetuan 14). I tot a canvi de l’usdefruit fins que l’ajuntament recuperés la inversió. És el que es diu un win-win. Tots guanyem. La ciutat, els joves que poden treballar, i el propietari que treu al mercat un immoble rehabilitat a cost zero. Ja aleshores, parlàvem d’una Inspecció Tècnica d’habitatges, que incloïa l’eficiència energètica. 

Ens van votar que no a tot. Ara tothom en parla, aleshores ens miraven  com si fórem extraterrestres. Hem perdut una dècada, i moltes oportunitats. Teníem raó nosaltres. No hauríem de deixar que ens torne a passar. Confien en nosaltres. Afronten el futur amb valentia.  

"RESPONSABLES IRRESPONSABLES" - www.castelloninformacion.es - 05.05.15

Susana Marqués, Javier Alonso, Manolo Martin, Clemente Martin i Elena Llobel, del PP, i el seu soci electoral Mauro Soliva d’ARB; estan tots imputats en diferents causes vinculades a la seua gestió com govern local de Benicàssim. Tots com conseqüència del treball de Compromís, i molt especialment del seu portaveu Domingo Ferrando.

Carles Mulet a Cabanes, ha aconseguit que l’equip de govern popular haja de tornar milers d’euros que s’havien repartit irregularment en concepte de sous.

Silverio Tena i el seu equip a Borriol, van destapar tot l’escàndol de la depuradora i la conxorxa entre el que va ser el seu alcalde (ara dimitit i desaparegut de la vida pública) i l’alcalde de la Vall d’Alba, forçat també a anunciar la seua fi política i no tornar a presentar-se a les eleccions.

Jo mateix en nom de Compromís, a la Diputació, vaig forçar la destitució primer i la dimissió després del Vicepresident i d’un diputat, concretament els citats com alcaldes en el paràgraf anterior, i que ara esperen torn per ser jutjats per set delictes greus.

Compromís a les Corts, no cal dir-ho, s’ha afartat de destapar casos de corrupció. El cas Blasco, notablement, va ser el fruit del treball compartit entre una de les nostres diputades i una diputada socialista.  I no cal posar-se més medalles. Diguem que els casos Gürtel, Emarsa, Cotino i la visita del Papa, Cotino i les residències, Cotino i el germà..., Bankia, Banc de València, la CAMP; Pedro Garcia el de RTVV, Sonia Castedo i Díaz Alperi i els seus amics en pijama; Urdangarin i Rita. El pres Hernández Mateo, ex alcalde de Torrvieja...

Camps i Olivas, 4 o 5 ex Consellers de Sanitat... Fins al 20% dels diputats imputats va tindre el PP. Més de 100 persones del partit imputades en tot el País Valencià.

El tema de les diputacions, que més que eleccions sembla que facen un càsting entre els membres de l’hampa. Ripoll, l’ex President de la Diputació de València va passar per la presó. Carlos Fabra, ex president de la de Castelló encara hi viu. I ara Rus. Comptant bitllets al seient d’un cotxe.. “nou mil, deu mil, onze mil i dotze mil!!” i els del PP esperant que digués... “d’estos dos pa’mi, i la resta pal partit”, però no. El que diuen en un dels talls és que no hi ha que fer negocis amb Victor (Campos, vicepresident del Consell en aquell moment) perquè arreplega per a ell i per “al tort”, que fa “lo que le sale de la polla”. 

M’he deixat un munt de casos, ja ho sé. Però m’han encomanat un article, no un vademecum de la corrupció del PP valencià. 

Ara el PP diu que reacciona amb fermesa als casos de corrupció. Moliner destitueix a als “seus corruptes”, Fabra es passa el dia fent línies roges amunt i avall. Però cap d’estos casos, ni un de sol, cap, absolutament cap, l’ha destapat el PP. 

L’administració autonòmica, el partit (pagant campanyes en B de Bàrcenas), alguns fent-se rics (amb R de Rita), el grup parlamentari supurant pus de corrupció... I el PP no ha estat capaç de detectar res. L’administració valenciana que veu imputar a tot ala cúpula de benestar o de sanitat, no detecta res. Els ajuntaments no detecten res. Les diputacions, no detecten res.

Només hi ha dues possibilitats, o el PP són uns irresponsables que no han establert mitjans de control de la seua pròpia gestió; o el PP són uns delinqüents i que callen i toleren, i només mouen fitxa, quan els altres els portem al jutjat. 

"UNA CACA DE GOS" Levanted-EMV . 02.05.15

Es veu que el PSOE local va denunciar l'altre dia al PP local per incompliment de la llei electoral en matèria visites, inauguracions, publicitats... Els socialistes van considerar que podrien infringir la llei unes insercions publicitàries a alguns diaris locals. La Junta Electoral que és qui ha de resoldre, els va donar la raó, i com era publicitat institucional, s'ha sancionat a l'ajuntament de Castelló amb 400€. Tenen raó els socialistes en reclamar que això ho ha de pagar el PP, i no la ciutadania, al cap i a la fi, el que ha infringit la llei, sabent-ho, és el PP, no la ciutat.

Dic que sabent-ho, perquè fa algunes setmanes a la seu del PP, es va discutir precisament sobre eixes coses, i em diuen, que un destacat membre del comité de campanya hauria dit alguna cosa així com: «claro que será ilegal y nos denunciarán, però cuando ganemos ya pagaremos la multa». No sé exactament a què feia referència, podria ser a això de la publicitat o a qualsevol altra cosa de les que fan ells al marge de la llei. Serveix, però, per il·lustrar el seu grau de cinisme.

En el mini debat que es va produir a l'ajuntament per esta denúncia, el representant popular, Pérez Macián, advocat de professió, va explicar des de la trona, que allò que havien denunciat els socialistes era una campanya publicitaria que pretenia conscienciar als propietaris de mascotes, de la necessitat de recollir els cagarros amb els que alguns minen la ciutat. Amb bon criteri, el PSOE deia que no importava el contingut, que el que importava era el compliment de la llei, i que si la Junta Electoral els havia sancionat, era perquè infringien la llei.

Tot el PP estava esvalotat. Des de Moliner als descartats, passant per la Secretaria General del PP, Begoña Carrasco, també advocada de professió, que indignada repetia des de l'escó que «es un perrito con un cepillo en la boca, eso es lo que han prohibido». Com si tingués cap importància si era un gos amb un raspall, un hàmster amb una metralleta, o un lèmur fent malabars! Està prohibida la publicitat institucional en període electoral. Punt.

Subratlle que Pérez i Carrasco són del gremi de la justícia, perquè si els que han estudiat lleis justifiquen que no complir-les en funció dels seus criteris, ja ens podem fer una idea del grau d'immoralitat i de falta d'ètica amb la que este partit afronta la campanya. I els actes de govern. Perquè això que sembla un pecat menor, ho fan també en el dia a dia de la gestió municipal. Les reiterades sentències en matèria d'urbanisme, per exemple, dibuixen un equip que menysprea la legalitat vigent, assumint que els costos econòmics els paga el poble de Castelló i no ells. Indecència és poc.

I potser algú es preguntarà si realment era tan important això del cartellet del gos tristunet intentant convèncer al seu amo de que ha de recollir la toia pudenta. I la resposta és que sí. No perquè la gent puga associar un cagalló de gos amb el vot al PP, no. Simplement perquè ja sabem que els mitjans de comunicació són negoci (uns més que altres) i s'alimenten de la publicitat. I en època de vaques magres per a les empreses, com ara mateix, el principal client publicitari són les institucions.

I com el PP fa anar els diners públics com si fóren seu, i juga al «a tu te'n done i a tu no», i ho fa sempre a canvi de favors, vol dir, que la publicitat institucional que va als mitjans condiciona el tractament que eixos mitjans donen al PP, especialment en campanya. I això ho dic ací, bàsicament perquè em deixen, no sé si ho podria dir a un altre diari, i ho diria encantat davant d'un jutge si el PP tingués el valor de denunciar-me i fer-me feliç.

Amb diners públics el PP compra voluntats. A canvi de publicitat aconsegueix minuts de ràdio i centímetres quadrats de presència. Un cartell amb un gos val tres fotos de Bataller, per dir-ho així. I abans de que algú diga, amb raó, que altres governs d'altres colors fan el mateix, ja els avance que si de Compromís depén, i dependrà, l'ajuntament de Castelló farà un Pla de Mitjans anual, transparent, just i negociat.