És una cosa que de sempre m’havia cridat poderosament l’atenció, però ara que sóc pare i passejo la meua filla en carro per la ciutat, he pogut confirmar algunes manies un tant sàdiques respecte als nadons, que té una part gens menyspreable de la societat. Em referisc a eixa dèria de despertar-los quan dormen plàcidament, de pessigar-los amb més o menys força, d’amenaçar amb menjar-se’ls, de grapejar-los, de cridar coses absurdes com ara: “maaaaareeeeeee, quin carquinyoli!!!”La majoria de les vegades, a la meua filla això li fa por. I pel que parle amb altres conductors de carro, eixa por no és privativa Gal·la. I tampoc és ella l’única que es desperta amb una mala llet considerable, quan algú l’estira del peu, li crida a cau d’orella o li tira l’alè a sobre, posant la seua cara, desconeguda per ella, a quatre dits del seu nasset. Si ens ho feren als grans, reaccionaríem pitjor.
Jo li dic a la meua filla que memoritze les cares d’esta gent, i li explique que gràcies a l’estat de benestar (ai!), l’esperança de vida és molt llarga, i d’ací un bon grapat d’anys, eixa mateixa gent, anirà en cadira de rodes espentada per un assistent (que si el PSOE es decideix d’una vegada a finançar, i el PP a deixar d’obstruir-ne l’aplicació, es pagarà amb la Llei de la Dependència).
“Queda’t amb les seues cares –li dic- i d’ací 30 anys els hi pessigues tu les galtes, els hi crides a cau de sonotone, o els hi embafes les ulleres respirant-los-hi a tres dits com et fan ells ara”.
I es que amb els més menuts, tothom s’hi atreveix. Tothom n’
abusa conscients de la dificultat que tenen per defensar-se, per queixar-se. Els veuen tan solets a la cadira, que els “matxuxots” no tenen cap objecció en molestar-los i en imposar el que ells volen.Com en política. PP i PSOE es creuen en dret de demanar explicacions al BLOC de perquè vota en este o aquell sentit, mentre ells s’atorguen la potestat de decidir que és allò que està bé i allò que està malament. Obliden però, que per llei de vida, els menuts creixen, es fan més forts. En canvi els grans, van perdent elasticitat, habilitats motrius, capacitat de reacció. Els menuts es fan grans, els grans vells.
11 comentaris:
Ja m'agradaria a mi que el Bloc cresquera i es fera fort. Tanmateix, malauradament tot em fa pensar que abans pot morir d'inanició. Els mitjans econòmics (finançament, fins i tot il.legal) i de comunicació (fins i tot manipulats) estan en mans dels partits grans (PP-PSOE). Sense una alimentació adient, un xiquet (el Bloc) és molt més vulnerable que un adult i té moltes més possibilitats de perdre la salut.
No vull ser pessimista, només volia dir que el Bloc s'enfronta a uns adversaris molt poderosos i sense pietat (PP-PSOE), que no deixaran de cap de les maneres que el Bloc puga créixer.
resisitir és vencer. Els qui hem donat vida a la criatura, i en tenim cura, hem d'estar molt atents a les seues necessitats, i intentant cobrir les seues necessitats.
Ho tenim pelut, sí, molt pelut. Però ja voldrien PP i PSOE que ens rendirem.
En el cas de Castelló, que el BLOC quedés fora de la corporació només benefiaria al PP.
Teniu raó.El que diu Enric està ple d'autenticitat.Els grans ,en aquest cas,ens estem referint als partits grans ,tenen per norma aquella dita tan ximple que diu:"No és adient fer-se enemics que no estàn a la alçada del conflicte" i se'n obliden d'una altra que m'agrada més que diu:" No n'hi ha enemic menut".O ,tal vegada, aquella altra de "Torres més altes han caigut...".Crec que tenim que pensar que són grans i dins del seu tamany tan gran, cap de tot i a la vista ha estat.
Enric, quede aclaparada dels símils que ens poses,de veritat.Jaja,he rigut amb el d'avui.És veritat que els nadons s'espanten de les manifestacions molt histriòniques,pobrets.¿Vols dir que hi ha algú que els desperta perque sí,per vore per ex. de quin color tenen els ullets?Ja ja a mi no m'ha passat mai això amb els meus fills.Si més no,tan exagerat.Però algo d'això sempre passa a tots els pares.Mira:ens hem de quedar amb la bona intenció dels que ho fan.(El que acabe de dir només val per al símil dels xiquets;els polítics de partits grans on cap de tot ,queden fora d'aquestes reflexions meues,perque no sé on tenen les bones intencions)
Ets molt bon programador,saps enfilar esdeveniments que no tenen res a vore ,per fer-mos reflexionar.Això està molt requetebé.
Un petonet molt suau a Gal·la,de la meua part, i que no la desperte, ni l'espante.
Els que abusen dels bebé ho fan sense mala fe, només per carinyo o per afectuositat.
Els que "abusen" del BLOC, el PPSOE, ho fan en tota la mala llet que s'haja pogut donar a mamar en tota la història de la humanitat.
Balta
Clar que sí;és el que li he dit jo a Enric.
Una de les necessitats més importants que té la criatura és que li calen urgentment mitjans de comunicació propis, que puguen escampar el seu discurs. Si no ho fem, en aquesta societat de la comunicació que controla PPSOE, caurem en l'oblit. Hem de fer-ho, coste els diners que coste.PP té els seus mitjans, Psoe tamdé, CiU i PNV també. I NOSALTRES PERQUÈ NO? Salut. JORSOL
La darrera frase,Enric,és totalment un axioma i un dogma de fe.No li cal cap prova contundent,porta totes les proves del món damunt.Les altres reflexiones donen molt i molt que pensar i les proves que necessitem ,malauradament,també hi són.
T'has deixat, Enric, la gent que es posa a opinar sobre com educar els teus fills; espontanis d'estos no en falten. Normalment són familiars, però no falten els desconeguts que et diuen coses. No sé si serà també el vostre cas, però la meua companya li dóna encara el pit a la meua filla de tres anys, i ho fa allà on la xiqueta li abellix (en cas, al carrer, al parc o a la biblioteca, per dir alguns llocs), i en alguna ocasió hem tingut que sentir que és massa major.
També t'has deixat tots eixos que apoarquen als rebaixos i als pasos de peatons (o als llocs de minusvàlids). Vos contaré un cas que em va passar en Castelló, tot just al costat de l'edifici nou d'Hisenda (Passeig Ribalta, no?). En un rebaix hi havia aparcat un cotxe, i jo anava amb el carro d ela meua filla. Enfront, a l'altre costat del pas de peatons, hi havia un AMU. Com vaig poder vaig creuar el carrer i li vaig dir a l'AMU que el cotxe estava mal aparcat. Em va dir que tenia raó, i que anava a vore què podia fer. Quina va ser la meua sorpresa que quan vaig tornar a passar 30 minuts mé stard l'AMU no estava però el cotxe seguia allà.
En fi, històries de la mili per als que no hem fet la mili...
PD: Es podria aplicar algun d'estos casos al Bloc?
Sí,sí, l'anecdotari sobre els consells no demanats, sempre contradictoris, de vegades ofenedors (per fer-te sentir mal pare o mare), i un llarg etcétera, és llarguíssim.
Tembé li donem pit i li'l donem on estem quan el reclama. No sabem encara si seguià fins als 3 anys, ja vore'm, però segur, que de ser així ens pasarà el mateix, i de decidir tallar abans, les amigues de Mamare (assocació que defensa la lactància de llarga durada) ens farà ganyotes.
Bill Cosby tenia molta raó al dir : "Qui millor educa als fills són aquells que mai n'han tingut."
Aquesta idea pròpia del actor estic farta de dir-li a una amiga gran que tinc que sempre em dóna consells totalment obsolets i completament diferents als que tenim el meu marit i jo vers als nostres,i que,lógicament, no té fills.
(Que tinga fills i sabrà coses que no sap...)
Avui m'he despertat amb dos adjectius ballant-me pel cap.Segurament experiències pròpies, conjuntament amb molts esdevenimentes dels que anem arxivant a la memòria, han tingut molt a veure.Anem a vore: Per que hi ha tanta gent invasiva i comandona pel món?.Mira tu,dos parauletes que ja em rondaran tot el dia,i encara menys mal que m'han deixat dormir.Sóc molt dormilega però tinc por de que ,si anem a aquest pas,molts adjectius em donen més d'un malson. Ser valenciana ,a aquest pas ,és sinónim de rebre preguntetes i al·lusions invasives i comandones...(No em quede calladeta,eh?.Solte cada perorata que ...)
Publica un comentari a l'entrada