Mantinc que fer de portaveu en política és difícil, perquè et veus forçat a opinar sobre disciplines on no tens una formació específica. Es supleix, clar, amb assessorament, i moltes hores d’estudi. No sóc urbanista, ni economista, ni... però alguna formació tinc. Concretament dues carreres que tenen a vore amb la Direcció de Personal, i ara estic cursant la tercera. De fet m’he passat el darrer cap de setmana preparant un examen de Direcció Estratègica de Recursos Humans. No sóc un especialista, però en este tema, la meua, és alguna cosa més que una opinió política.Ho dic, perquè mentre estudiava com es recluten les plantilles, com s’han de formar, incentivar; com s’han d’analitzar i determinar les especificacions dels llocs de treball; com se n’ha d’avaluar el rendiment, no podia deixar de pensar en l’Ajuntament. I no en els funcionaris (tema apassionant, d’altra banda) sinó en els polítics.
En política hi ha massa gent sense un sòlida experiència prèvia en el mercat laboral. Hi ha fins i tot qui no en té cap. Per alguns, dirigir un àrea municipal és el seu primer treball. D’altres han fet pràcticament tota la seua vida professional en la política. Sense haver demostrat res abans, tenen desenes o fins i tot centenars de funcionaris a les seues ordres. Tenen "cotxe d’empresa", PDA, secretaries... Prenen decisions de milers i milers d’€. Això els assimila a un alt directiu de qualsevol empresa.
Quina és doncs la diferència? D’una banda la salarial. Personalment sóc partidari que els politics cobren el mateix que cobraven abans d’incorporar-se a la política. Així, tothom qui vulga podria dedicar una part del se
u temps a la res pública. Qui al mercat val 4 ha de cobrar 4, i qui només val 1, no pot trobar en la política una carrera professional que no és capaç de trobar al mercat.D’altra banda, la responsabilitat.
Una part més que substancial de l’equip humà que dirigeix la ciutat, en un altra organització no hagués passat el tall. I en qualsevol cas, cap organització mantindria en el Consell d’Administració un equip que en els darrers anys ha costat a la ciutat centenars de milers d’€ en demandes perdudes als tribunals, per males decisions polítiques.
12 comentaris:
doncs a vore si els caps de l'empresa, que en teoria som els ciutadans i ciutadanes, els fan fem fora d'una vegada.
Hola Enric, sóc un veí de Moncofa i estic ajudant a recompondre el Bloc al nostre municipi... per ara som 4 gats, amb molta il.lusió però poca idea de com van les coses, o com formar un bon grup per fer feina ... tota ajuda, sugerència...és poca , gràcies
blocmoncofa@gmail.com
Umm, em pica la curiositat: "I no en els funcionaris (tema apassionant, d’altra banda)".
Mocofa, ja hem parlat per un altre mitjà, així que no et conteste ací.
Enric, simplement, crec que en el tema dels funcionaris s'ha de fer una gestió de recursos humans, moderna i eficient.
I estic molt content que l'ajuntament s'hi haja posat. Jo estic preparant un treball per la universitat sobre això, i tinc moltes esperances posades en vore com es poden dibuixar les "carreres" i la formació dels funcionris, de forma justa per ells, i que ens garantisca una atenció d'excel·lència a la gent.
Jo pense que s'hauria d'exigir una experiència previa de 3 ó 5 anys com a mínim a l'empresa privada per a poder accedir a un càrrec de dirigent polític a l'administració. Em referesc a alts càrrecs elegits a dit pels polítics, no als càrrecs electes que som és lògic tenen dret a representar al poble perque han sigut elegit a les urnes, però tots els funcionaris (o no) que vulguen desenvolupar un alt càrrec a l'administració haurien de passar pel filtre de l'empresa privada.
David, un mestre amb vint anys d'experiència en la docència pública no podria accedir a eixos llocs?
Segur que serà ben interessant el teu treball, Enric.
Quan parleu de l'empresa privada, parleu també d'autònoms, agricultors, peons d'obra, operararis de fàbrica, empleats d'hosteleria, etc; o parleu només de directius o alts càrrecs de grans empreses?
personalment he parlat d': "experiència previa en el mercat laboral"
Els fons de la qüestió es com fer que els dirigents públics prenguen consciència de la seua responsabilitat. Enric, has parlat de determinar el sou a partir del que cobraven prèviament. Trobe que és una solució enginyosa. A banda que incentiva l'adquisició d'una experiència en l'empresa abans d'entrar en l'Ajuntament. En tot cas, hem d'aconseguir que la política no siga vista com un àmbit sense responsabilitats on qualsevol pot enriquir-se impunement. Vaja, el "tot val".
Pel que fa als coneixements tècnics, no vivim en una tecnocràcia, sinó en una democràcia. Els ciutadans, que no tenen perquè ser uns experts, governen a través dels seus representants, que tampoc ho han de ser, d'experts. Per tal d'assessorar en qüestions tècniques ja hi ha els tècnics de l'Ajuntament. Vull dir que els polítics no tenen perquè ser uns experts en tot, sinó abans que res uns bons gestors, és a dir, ser capaços de gestionar eficientment els recursos humans i econòmics de la res pública pel bé comú. En el cas d'una empresa, un bon empresari no ha de ser necessàriament un expert tècnic. Pels teus estudis, Enric, deus saber-ho molt millor que no jo.
amén
El problema ve quan els polítics gestors no fan cas dels informes dels tècnics. El cas del Ribalta, no?
En el cas Ribalta, els polítics han donat alguna raó per no fer cas dels informes?
Publica un comentari a l'entrada