"GÒNDOLES I TRAMS". Mediterráneo. 12.11.09

Confesse que no ho he pogut confirmar a les actes municipals, però la història és tan fascinant que no puc resistir-me a gastar-la. Es veu que fa un bon grapat d’any, el consistori va decidir comprar uns cignes per embellir l’anomenada "basseta dels patos" del Parc Ribalta. Al cap de no gaire, els animals van morir un darrera l’altre. En poc temps es va passar de la bellesa afegida, a l’aflicció popular. Els experts van dir que els animal havien mort de solitud. Tots eren mascles, i tot i tenir ploma, aparentment heteros. El polític que va prendre la decisió, no hi va pensar en eixos detalls, pensen poc en els sentiments la majoria dels polítics.
Varen passar alguns anys. Un dia, en sessió plenària, el govern municipal va anunciar la decisió de donar un al·licient romàntic a la basseta, esta vegada, havien decidit de comprar una gòndola. Com a Venècia, per tal que els enamorat i turistes, pogueren passejar dolçament entre ànecs i molles de pa. A tothom li semblà bé, però un regidor, recordant que els signes havien mort de pena, va fer ús de la paraula per dir: "està molt bé, senyor Alcalde, però per a que no ens torne a passar el mateix, compren una gòndola i un gòndolo."
No em negaran que no és fantàstic. Amb independència que el pobre home tingués poca cultura orinotològica, el cert és que va parlar des del cor, des dels sentiments. No volia que la gòndola, per manca de qui estimar, morís com el bestià del llac dels cignes.
L’actual equip de govern no hi entén gaire de sentiments. Tant se val les actuacions del fiscal, o els milers de signatures dels veïns, l’alcalde anuncia que només puguen el TRAM travessarà el Ribalta sobre una infame plataforma de formigó, que dividirà el Parc, i serà un rierol els dies de pluja, que s’abocarà al carrer Saragossa.
El parc mai més serà aquell que vam conèixer, i el TRAM i la plataforma s’endurà per davant un nombre important de records, d’emocions, d’imatges que tenim la gent de Castelló. A ells els hi és ben igual. Ni bellesa, ni sentiments. Al final, i amb la que està caient, un comença a pensar que volen el TRAM, per a què la trama no acabe morint de pena.