Després d’aquella acció d’agitprop del Sr. Sánchez Gordillo intentant emportar-se sense pagar els carrets de la compra de Mercadona, s’ha organitzat un debat peculiar.
El debat intel·ligent supose que seria saber si l’acció del sindicat andalús és legítima (legal és obvi que no), si és socialment útil. He llegit un dels apologistes afirmar, que gràcies a l’enrenou dels carros, Rajoy ha rectificat i no només prorroga, sinó que augmenta a 450€ les ajudes socials als aturats de llarga durada. Als que defensen que això no s’ha de fer, se’ls ha acusat de tot. I clar, han eixit en tromba els autoinculpats des de la platja, a dir que les Empreses són el dimoni i Mercadona el seu profeta.
No m’agraden els atacs ideològics a les empreses, per la mateixa raó que no m’agraden els atacs ideològics als sindicats, a la funció pública, a la música pop o als partits polítics.
Ara no sabria dir si ens hem contagiat del llenguatge ràpid i condensat de les xarxes, però el cert és que cada dia més, la gent parla amb eslògans, no reflexiona, abusa dels conceptes simples.
I les coses sempre són complexes. Molt. I només intentant llegir la complexitat de les coses, acabes per tenir una idea formada, que sí, pot estar equivocada, però la probabilitat d’error disminueix exponencialment front als que diuen: empresa = explotadors, o funcionaris = malfeiners, o estrangers = delinqüents / estrangers = gent honesta i laboriosa.
Ja sé que a alguns els encanta el “model Marinaleda” (que en general desconeixen), i tirar de carro de la compra sense pagar, és la més gran acció revolucionaria a la que aspiren. No és el meu cas. Jo vull participar de la revolució que significa, recuperar el meu país, i això no es pot fer sense empreses, funcionaris, sindicats, partits, estrangers, autònoms i un llarg i plural etcètera.
I des de la política, ens toca establir un nou marc econòmic socialment sostenible. Per cert, mentre alguns defensen la forma tan PERsonal que té l’alcalde de Marinaleda de fer política, a Compromís treballem en una PNLL per evitar que les grans superfícies llencen el menjar a punt de caducar, i puga arribar en temps i forma, a qui més ho necessita. 
3 comentaris:
Si l'accio de Sanchez Gordillo als supermercats fora repetitiva seria pur populisme. La veritat es que este home pareix que fa populisme quan parla, pero els fets demostren tot el contrari. Es curios dir que fan falta empreses sindicats, funcionaris, autonoms, estrangers, partits i despres criticar als que cobren el PER com si tots els de esmentats no cobraren subvencions.
a) hui s'ha produït el segon, ara a Extremadura, i també amb un diputat d'IU encapçalant. I han anunciat que després de l'Hotel, hi haurà altres accions. Per tant, supose que s'acosta al populisme segons la definició que en fas per reiteració.
b) hui justament hem fet públic des de Compromís, que l'acord que teniem a Almussafes (govern de Compromís) amb CONSUM es podrà traslladar a tots els municipis del país. L'acord consisteix en la donació organitzada i voluntària dels aliments a punt de caducar.
c) hui justament hem fet també pública la proposició no de llei que Compromís ha registrat a les Corts que pretén convertir en norma jurídica que afecte a totes les grans superficies i supermercats, un acord similar al que com partit hem aconseguit gestionar amb CONSUM.
d) no em consta que els funcionaris cobren subvencions, ni els autònoms, ni els estrangers en cobren per ser-ho. Sí que en cobren els sindicats, les empreses o els partits polítics, per exemple. Compromís i el BLOC abans, sempre ha reclamat una llei clara de finançament dels partits polítics. Però bé, eixe és un altre tema. El que apunta l'article és que el poble de Marinaleda, té un salari mig superior a la mitja estatal, i un percentatge de perceptors del PER enorme. I no és obviable, quan es parla d'un model. Un model que "funciona" gràcies a les subvencions públiques, però que en 30 anys de govern municipal (mare si fóra un del PP que portara 30 anys guanyant eleccions!!)no s'ha pogut canviar l'estructura econòmica de la ciutat o la comarca. Tot simplement aguanten gràcies al PER, que com sense dubte saps, permet cobrar durant molt de temps, havent cotitzat molt poc. A diferència del que passa a altres llocs, a Castelló per exemple.
El fet de que algu no entenga de que anava la cosa i simplement imite no canvia la situacio.
Si, Compromis sol fer bones propostes.
Si, no em referia a tots per igual, volia ser breu. Directament els funcionaris no cobren subvencions com a tals, pero si alguns extres excesius (no sempre ni tots). Els autonoms si tenen acces a subvencions, deduccions i bonificacions. I els estrangers, no per ser-ho evidentment, sino perque una proporcio molt elevada te condicions mes dificils que la mitjana de la poblacio reben ajudes socials i em pareix perfecte.
El que vull dir, es que a un Estat ple de privilegiats que reben privilegis, el PER no deixa de ser una renda basica dins d'un model sense cohesio social que es el que no ha canviat en 30 anys: el latifundisme.
Publica un comentari a l'entrada