DECADÈNCIA - Levante-EMV - 21.09.13

La caiguda de l’Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a

la fragmentació de l’Imperi Romà d’Occident, l’any 476 de la nostra era. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi que tenia com a eix el mar Mediterrani, però l’Imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seua existència. Era un gegant cansat després de segles d'expansió i esforços.

Els símptomes de la decadència que acaba amb l’hegemonia eren prou evidents: la corrupció dels alts càrrecs de l’Administració; la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions; el retrocés del comerç per l’excés d’impostos que havien de pagar els comerciants i artesans; la decadència de les ciutats, crisi de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals; i fins i tot un greu descens demogràfic.

Segur que un bon grapat d’estos símptomes els hi resulten pròxims i familiars. Sobre la corrupció n’hem escrit i parlat molt, i sentenciat massa poc. Però és obvi que la fera està arrelada fins al moll dels ossos a l’administració tant valenciana com Espanyola (també a l’Andalusa, però ja s’ho faran allà baix). Sobre la passivitat de la ciutadania, igual tampoc no cal afegir gran cosa. És tan obvi també!

La pressió fiscal és indiscutible. A Castelló per exemple, i segons l’informe del Síndic de Comptes, tot i que la pressió ja era superior a la de ciutats com València i Alacant, en el darrer exercici computat, va continuar augmentant. No són només els comerciants qui la pateixen, som tota la ciutadania, sense excepcions. De fet el PP, fent mostra de la mateixa sensibilitat que el caçador de Bamby, ha aprofitat la Setmana Europea de la Mobilitat, per fer que la tercera edat deixen de tindre accés gratuït al transport públic. 

Així és la cosa. En els darrers mesos, Alberto Fabra ha començat a lliscar per un tobogan de mala traça que no sembla tenir aturador. Coach, cuiner, xofers, ascensos de personal de confiança que només li mereixen confiança a ell.... Mala gestió com en el cas del partit de bàsquet a Castelló pel que es van pagar 300.000 euros, mentre que a altres ciutats un de similar costava 12000 o 40000... Ara la sentència d’Aerocas. Esta és bona perquè en realitat, és pura teatralitat. Conscients que resultava escandalós haver de pagar un aeroport mal fet, i sense utilitat, en plena crisi; el Consell va decidir trencar unilateralment el contracte amb la gestora, sabedor que caldria indemnitzar-la judicialment. Però eixe era el tracte. “Si dic que no tinc diners per beques, menjadors, llibres, sanitat, sous de funcionaris, i vos pague a vosaltres, la gent se’ns tirarà al coll. Així que trenque el contracte, vosaltres em denuncieu, i com teniu raó, el jutge ens condemnarà a pagar-vos. I aleshores si algú es queixa direm que ho mana una sentència”.

Tot va així. Amb els contractes més menuts també. Desapareixen places d’aparcament en superfície, i es compensa a l’empresa de la zona blava amb noves i innecessàries places en altres barris. Per què? La resposta a la porta de la comissió és “si no ho fem així, no es presenta cap empresa al concurs perquè no guanyen prou”. Que tots els ciutadans perdem, els és igual.

El PP és decadent. Les seues polítiques ho són. Fins i tot la seua actitud és la d’un grup de deprimits que estan en retirada. Estan tan absolutament derrotats que este mes han oblidat presentar les mocions a les comissions informatives, raó per la qual no podran anar a plenari. Tret, clar, que tornen a vulnerar els acords de Junta de Portaveus, la qual cosa demostraria que la corrupció és també moral.