"STOCKMANN" - www.castelloninformación - 09-09-13

Tomas Stockmann era el metge d’un balneari a una xicoteta ciutat noruega. Les seues investigacions científiques el van dur a la conclusió que les aigües del balneari (que havia estat fundat per ell mateix i que era bàsic per l’economia i el prestigi de la ciutat) estaven contaminades, resultant ser un amenaça formal contra la salut. 

Això va dur al Dr. Stockmann al convenciment que calia tancar el balneari i fer unes reformes costosíssimes en els circuits d’aigua, per tal de que el balneari deixés de ser un perill per la salut pública, i es convertís en allò que sempre havia d’haver estat, un reforç per al benestar, i una important font d’ingressos per a la col·lectivitat. 

En principi la seua opinió va ser escoltada amb atenció, no en va, era una persona de reconegut prestigi; fins i tot, la premsa més progressista estava disposada a publicar el seu detallat i fonamentat informe sobre la qualitat de l’aigua. Però quan se’n van adonar que les reformes comportaven grans despeses per la ciutat, i conseqüentment, més impostos per als ciutadans, tothom es girà contra el Doctor.

La seua insistència en que el risc era pitjor, i que els costos en salut eren encara més elevats que fer les reformes, serví de ben poc. Un dels principals rivals d’Stockmann era el seu propi germà Peter, que a més a més de ser l’alcalde era el president del Consell d’administració del balneari. La pressió sobre Tomas Stockmann va ser creixent, en el sentit de que moderés el seu informe, i li suggeriren que no recomanés el tancament del balneari, que digués que amb unes reformes menors la cosa quedava resolta. El Dr. no podia cedir, no podia mentir i posar la població en perill.

Les pressions de les elits polítiques i econòmiques van aconseguir que l’informe del Dr. no es publiqués, i al seu lloc, es publicà un altre, redactat per l’alcalde, que sense aval científic, pretenia rebaixar el risc i mantenir l’status quo. Per això Stockmann va convocar una reunió pública per explicar la situació. 

Allà quasi bé no el van deixar parlar, els assistents, sota la manipulació de l’alcalde, acaben considerant a Stockmann, com un enemic del poble, una amenaça per la ciutat, i este es va vore obligat a abandonar la reunió. La cosa anà a més, i tingué desastroses conseqüències per al doctor i la seua família: ell va ser acomiadat del balneari, els pacients l’abandonaren, la seua filla també va ser acomiadada de la feina, els veïns li trencaren els vidres de casa seua i fins i tot el seu sobre li feu ofertes indignes. 

El Doctor havia decidit marxar, fugir, del poble, però a última hora canvia d’opinió. El seu compromís ètic el fa quedar-se, i sacrificar-se, conscient que de vegades la majoria s’equivoca i la minoria té raó. Stockmann es queda i lluita per educar els habitants de la ciutat i convertir-los en persones lliurepensadores.

Hauran reconegut, segur, l’argument d’ “Un enemic del poble”. Ibsen va escriure l’obra el 1882, i amb la potent metàfora del flux d’aigua contaminada, fa una poderosa crítica social al poder i els seus interessos. Parla de moralitat, i això és d’una absoluta actualitat, de concreta valencianitat, castelloneritat fins i tot. 

Perquè el balneari noruec potser l’Aeroport de Vilanova, o la Ciutat de les Llengües, o la fractura hidràulica, o el model de finançament, o el TRAM, o el Castor que ens fa tremolar i no només de por. El balneari potser tantes i tantes coses, que poden significar, o ja són, un greuge col·lectiu, una mala decisió, un cost innecessari, una hipoteca econòmica o social. I amb massa freqüència, des de Compromís ens hem sentit com el Dr. Stockmann, defensant la raó, la lògica, la coherència, davant una majoria política (i mediàtica, i social) molt menys rigorosa. Les opinions mediàtiques majoritàries, són sovint el resultat de les subvencions atorgades per les majories polítiques, amb diners públics. Les majories socials, no són sempre el resultat d’una reflexió profunda, sinó la contaminació d’eixa coalició entre el segon i el quart poder. Coalició que reiteradament té més a vore amb interessos econòmics que en salut pública, salut social, i no cal ja ni parlar d'ètica o raó!

No és que siguem herois. Estem lluny de tindre sempre la raó. Però no cedirem. No farem ni un pas enrere, només perquè les actuals majories tinguen la capacitat de manipular la percepció de la realitat. Al cap i a la fi, són massa casos ja en els que el temps ha posat de relleu, que la minoria s’ajustava a la realitat, mentre que el pensament majoritari és servil amb la mentida del poder.