Divendres al ple de la Diputació, el PP va proposar una moció sobre carreteres, absolutament dessubstanciada. Primer proposava felicitar al Ministeri, perquè s'havia disminuït el nombre d’accidents mortals. Una veritat estadística general, que té en Castelló l'excepció. Per això la moció.
En un altre punt proposaven dir-li al Ministeri que quan tingués diners acabés la connexió de les CV10 i CV13. Quan tingués diners! Molt poc reivindicatiu, francament. Era com dir “es gracia que espera recibir del recto proceder de V.E.” com en el llenguatge administratiu del XIX.
I després el punt estrella. Proposaven demanar al Ministeri que l’any 2019 es plantejaren la possibilitat d’alliberar l’AP7. Era com per a posar-se a plorar! Que es plantejaren què? Però si l’autopista la vam pagar quan la van construir, l’hem pagat durant dècades amb els peatges, l’hem tornat a pagar quan han allargat els peatges a canvi d’escurçar-los a València… Quina barra. El 2019 acaba la concessió i Moliner encara demana que estudien si l’allarguen. En els mateixos dies el propi Ministeri va dir que no hi hauria pròrroga. Jo no me’n fie gens d’esta gent.
Jo vaig replicar reclamant que es rescatés ja l’AP-7, com s’ha fet en altres territoris. Em van contestar que volia regalar diners amb un rescat a 5 anys vista. Jo el que volia era justícia i salvar vides. Esta setmana el Ministeri anuncia rescats a les autopistes fracassades de Madrid i la circumval·lació d'Alacant que és on ells van a la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada