"IN VINO VERITAS" - Levante-EMV- 08.03.14

Fa uns dies The Guardian va publicar una informació que es feia ressò d'un ranking de consum de vi per capita, en els principals països europeus. Ni Espanya, ni França, ni Itàlia, ni tan sols Grècia, que són probablement els principals productors encapçalaven la llista. El país on es consumeix més vi per capita de tot Europa és El Vaticà, amb quasi 74 litres per habitant i any. Molt lluny el segueix... Andorra. I després ja França, etc. Espanya que és qui té el major nombre d'hectàrees de vinyes del món, presenta un consum moderat. Em tem que si preguntaren per la cervesa seria tot un altre món.

El lideratge vaticà resulta sorprenent. Una primera lectura entre còmica i agosarada et fa pensar en el vi de missa. I cal suposar que en El Vaticà es deuen celebrar un grapat de misses diaries, bastant multitudinàries, i a l'hora de la comunió es disparen les estadístiques de consum. 

Però l'explicació és tot un altra. Molt més científica. Ho vaig sentir a la ràdio l'altre dia. Resulta que a El Vaticà hi tenen residència poc més de 800 persones. Ara bé, hi treballen (segons diferents fonts) entre 2000 i 5000 persones que tenen residència a Itàlia, bàsicament a Roma. Estes persones entren i ixent d'El Vaticà cada dia. I sovint s'hi queden a dinar. No és res extraordinari pensar que en molts cassos, reguen el dinar amb una copa de vi. D'altra banda, El Vaticà aplica unes impostos baixíssims al tabac i a l'alcohol, si bé és cert que només poden comprar allà les persones que tenen una tarja que va associada a la residència o al permís de treball. Això fa que eixes 2000, 3000, 4000 persones que cada dia entren a treballar a la ciutat estat, compren tabac i alcohol allí (per a ells, i per a familiar i amics). En eixe sentit El Vaticà és com una mena de Penyal de Gibraltar amb sotana. 

Però encara hi ha més, la ciutat rep la visita de més de 30.000 persones diàries, que dinen als restaurants dels diferents museus, i alguna botelleta de vi per taula també cau. 

De manera que el consum d'alcohol diari a El Vaticà depén de la sed diària d'unes 34 o 35000 persones, però a l'hora de fer l'estadística ho divideixen entre les persones censades, que tot just passen de 800. Òbviament la xifra es dispara, i un pot arribar a tindre la sensació de que més que a Jesucrist, allà són fans de Baco. 

I vostés diran... per a què diu tot això este tio... doncs perquè m'ha semblat una  explicació simpàtica d'aquell vell aforisme de que hi ha mentides, grans mentides i estadístiques. I nosaltres estem governats per un partit que és molt aficionat a les mentides. I especialment a les estadístiques. A quantificar totes les coses com si un número o una xifra valgués més que mil paraules.

No sé si se n'han adonat de com arriben a ser-ne de sofertes les xifres oficials. La marató portarà tantes nits d'hotel, la Fira de la Magdalena no se quantes més, el congrés de punt de ganxo... Si sumes tot, a Castelló dormen cada nit 3 persones per cada llit d'hotel. Manipulen els números. Ens atabalen. Ens enganyen.

El més recent exemple de jocs amb números té a vore amb AeroCas. L'empresa adjudicatària de l'aeroport de Castelló no pagarà a la Generalitat ni un clau si no rep, com a poc, 1'2 milions de passatgers anuals. Això són 3.287 persones senceres i un senyor partit per la meitat (són així les estadístiques!) al dia. És a dir 25 Boings 737 diaris, o 7 Boing 747, cas que puga aterrar. En canvi, si els primers 10 anys no arriben com a poc 360.000 passatgers anuals, la Generalitat sí que haurà de pagar a l'empresa 25 milions d'euros. 

Ara agafen vostés i dividisquen estes xifres pel número d'habitants que tenim, i sabran a quant ix el quilo de turista rus, si em perdonen l'expressió. I mirem quina previsió de despresa té cada u, i així sabrem a quan toquem per habitant. I com això, quasi tot. 

Quan sents al President Fabra dir que hem de celebrar amb una gran festa un acord com este, un té dret a qüestionar aquella estadística del consum de vi. Perquè francament, tot això que ens passa seria més explicable si a més a més de les nyores i el “arreglo para cocido”, li haguérem pagat algunes botelles de vinet.