"I ARA EL TURISME" -www.castelloninformación.es - 13.04.14

Castelló tenia en l’edat mitjana nombroses basses per al cànem. En el segle XVI Viciana va mencionar-ne  la importància que havia adquirit, i Escolano tornaria a fer-ho el segle següent. Castelló abastia de cordes i maromes a la marina de guerra. D’aquella època i aquell conreu, guarda Castelló, la plaça dita de l’Hort dels Corders, i la magnífica Llotja del Cànem. I si volen, també ens queda el “menaoret” que sua en colors, com els hipopòtams, davall un sol de mil mans, obra de Ripollés.

Antoni Porcar,  al seu llibre “Les arrels d’un lledoner”, tot parlant del conreu de l-arròs:

“…vam batre a l’era del Curandero. Era el mes de novembre de 1969 quan Salvador Renau posava al sac que li parava la darrera palada d’arròs de Castelló.

Els dos tornàvem amb bicicleta pel camí de l’Obra. Tot estava solitari; sols aquelles bandades d’aus migratòries, que sempre venien a la tardor, ocupaven els camps buits. Va ser l’última vegada que vaig vore un paisatge d’aiguamoll a la Plana de Castelló.

Quan van fer el riu fins a la mar, vaig pensar que mai es tornarien a inundar aquells camps per les riuades; ara s’inunden per la ineptitud dels homes”.

D’aquella època no en queda ni el molí, que fou víctima d’un incendi. 

La taronja va ser un altre dels monoculitius consecutius als que ens vam abocar. Hectàrees per desenes, que embolcallaven la ciutat, amb un mar de fulles verdes que ens ajudaven a respirar. El primer avís de malaltia per al sector, arribà des del Grau, amb la contaminació del polígon industrial que feia impossibles les collites. I resultava més rendible, cobrar la indemnització, que conrear la terra. Però el cultiu de la teronja, el va matar definitivament un altra malaltia de nom de broma i ànima de cobdícia, la “solarina.”

Dels anys dels cítrics ens queda la memòria d’un tret de sal al cul, i el Mercat de la Taronja. Poca cosa més.

La “solarina” és filla de la cobdícia, sí, i es cria en un clima molt determinat. El que va propiciar la Llei Urbanística Valenciana i un grapat i mig d’especuladors amb més butxaca criteri. El resultat? Una crisi en la que seguim instal·lats, 27.000 pisos buits a la ciutat, projectes urbanístics que mai no seran realitat, deutes per a quasi tots i una bona dosi de desesperança.

I ara, ara toca córrer. Ara venen els “brainstorming” eixos, i les idees, les propostes, els projectes… La bona voluntat de tothom, o quasi, per a que l’economia torne a alçar el vol, i amb ella es creen llocs de treball, torne el crèdit (no tinc jo clar que el crèdit en faça lliures, i no esclaus…) i totes eixes coses. 

Els que diuen que ho entenen, aposten pel turisme. El nou monocultiu (no hem aprés res de res) que ens ha de traure de pobres. Per al turisme es va pensar en el Centre de Convencions de Calatrava, del que vam fer paga i senyal, i de senyal ni n’hi ha ni se n’espera. I van imaginar el desenvolupament urbà de l’actual aeròdrom, en forma de Ciutat de les Llengües. I després de pagar sous durant anys, ara s’ha abandonat. I s’ha apostat pels creures, amb eixe confús “Cruising at Castelló” que tant ha desorientat als Village People. I clar…l’Aeroport, del que el millor que podem fer és no dir res més i esperar que funcione. 

El turisme. I com el gat escaldat de l’aigua tèbia fuig, me’n vaig a vore que passa a altres llocs. Als veïns del pis de dalt, sense anar més lluny, i trobe que algun problema ha de tindre el sector, quant, tot i la forma demanada, no crea llocs de treball.

L'any 2013, Catalunya va rebre 15’6 milions de turistes estrangers, un 8% més, que l-any anterior. Un record absolut. Però malgrat això el sector va ocupar l’any passat 19.400 persones menys que el 2012. I des del 2008 que no ha parat de créixer el nombre de visitants, ha destruït 35.200 llocs de treball al sector.

Fa pensar, no? Doncs ja voran com a “ells”, no