Qualsevol activitat competitiva, pateix de
moments de gran tensió, i d’altres de més calma. En qualsevol partit, qualsevol
competició, es van alternant moments de joc estratègicament ben construït, amb
moments d’un cert descontrol, amb passatges de “joga bonito”, amb instants de
gran tensió. Fins i tot d’una certa violència.
Depén de moltes coses. Depén de la pressió
externa, depén de les instruccions de l’entrenador, depén del caràcter dels
jugadors, depén de l’adversari. Per molt que tu tingues un estil de joc molt
ben travat, no jugues igual davant de tots els adversaris, ni jugues igual cada
dia. Això és així, i ho podem vore en qualsevol esport.
En futbol, per exemple, hi ha qui diu que el que
importa és el resultat, jugues com jugues. Altres opinen que has de jugar be i
els resultats ja arribaran. I hi ha qui no en té prou amb guanyar, és molt
autoexigent, i vol, a més a més, jugar bé. “Hay gente pa’tó” que diria el clàssic.
Passa en l’esport, però també passa en altres
activitats. La política és una activitat molt competitiva. Tots volem guanyar.
I a eixe objectiu dediquem els nostres esforços. Estratègies. Tàctiques. I de
tant en tant improvisacions reactives. Quan l’adversari et sorprén, reacciones
en calent, i no sempre respectant la teua estratègia.
Darrerament la tensió municipal a Castelló va en
augment. Res sorprenent. S’ajunten tot un seguit de factors que ho expliquen. Al
PP no li ixen els números. El altres dubtem dels números que ens ixen. S’acosten
unes eleccions, les europees, i això sempre tensa la situació. A sobre, la
societat, la grada si se’m permet el símil, està molt excitada. Ha vist massa
coses que no li han agradat, pateix massa situacions injustes. Hi ha la típica
rivalitat contra l’adversari, però també hi ha molt de xiulet al propi equip. Temps
convulsos.
I aleshores arriba el moment de les
compareixences en sala de premsa, i escoltes a determinats entrenadors dir que
cal tranquil·litzar la cosa, baixar el nivell de tensió, no criticar a l’àrbitre...
No es creguen res. La tensió que estem vivint,
forma part d’una estratègia premeditada per part d’alguns. Concretament dels
dos grans, que veuen com per primera vegada en molts anys, “la lliga ja no és
cosa de dos”, i saben, que per activar les seues aficions, cal convertir cada
plenari en un “derby”, en un clàssic, intentant tapar a l’ “outsider” que els
hi va guanyant espais, terreny. Que els hi va clavant un gol darrera l’altre.
S’han trobat que amb els fitxatges, el poder econòmic
i el suport mediàtic, les seues estrelles...que amb tot això, no en tenen prou
per fer front a un equip més menut, més modest, de jugadors de la pedrera, que
es creuen el club, perquè l’han pujat des de les categories inferiors. I contra
això no hi poden fer res. Jugant net, jugant bonic, no hi poden fer res. I aposten
per la crispació, per tensar la situació, fent així que la seua afició torne al
camp i brame virulenta. Tampoc no
dubtaran en fer faltes tàctiques, conscients que amb ells, l’àrbitre, sempre és
més permissiu.
Eixa és l’explicació de la tensió actual. Els
grans tenen por perdre i por a no guanyar, i saben que la millor forma d’activar
les seues aficions i fer que tornen al camp cada diumenge, és crear tensió. Encara
que el perjudicat siga l’esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada