És molt probable que ara mateix, en un món minúscul i paral·lel algú estiga escrivint amb les seues potetes, un article per al digital “Mosquitear” sobre com poden els anopheles, acabar amb la molesta plaga d’humans que s’ha instal·lat darrerament a la Marjaleria.
Jo sé que això sembla una broma de mal gust, sobretot si t'han picat tres cops esta vesprada…però si ho pensen bé, ells hi eren abans. Els mosquits habitaven les marjals abans que els humans decidirem ocupar el seu hàbitat natural, i dessecar (malament) els aiguamolls, construir cases, casetes, alqueries, xalets i alguna mansió, on es pot i on no es podia. I clar, la convivència es fa difícil. Els humans ens queixem dels mosquits, per això Castellonear ens pregunta hui que s’hi pot fer.
Doncs poca cosa, i molta a l’hora. L’ajuntament té contractat, de fa molts anys, el servei d’extermini d’estos molestos insectes. Amb una empresa que garanteix els tractaments més eficients. I els fa d’acord amb la normativa europea, actuant sobre les larves directament. En els bassals, en els matolls, en la via pública. Però de poc serveix si a les cases particulars, no es fan tractaments després de regar la gespa, o davall una maceta hi ha el típic plat amb mig dit d’aigua, o al costat de la piscina es fa una basseta. Els mosquit crien allí. Tots no venen del carrer a la casa, molts ixen del jardí direcció a la via pública o a casa del veí.
L’ajuntament pot millorar? Sí. Hem de conseguir col·laboració amb altres institucions. De res serveix fer un tractament a la ratlla de Benicàssim, si en paral·lel Benicàssim no ho fa el mateix dia. Els mosquits no saben de fronteres. S'aparten un pam, i continuen donant pel sac. Ens hem de coordinar, i la Diputació té un paper a jugar. Llàstima que quan van plantejar les ajudes als municipis jo vaig demanar que es condicionaren a la cooperació supramunicipal, i el PP s’hi negués. Tindríem molt de guanyat. Tot no, perquè la batalla contra els mosquits, acceptem-ho, és una batalla perduda. Podem millorar la situació una miqueta, però no vèncer. Tot no depén de la nostra voluntat. Esta calor que empudega, tampoc no ajuda gaire. Quan plou també tenim problemes, perquè les basses proliferen. No és senzill.
La gent ha anat a instal·lar-se a la marjaleria, fugint del soroll, o del transit, o ves a saber de què. En tot cas, han triat viure en un medi poc urbanitzat, i això té alguns avantatges, però també força inconvenients. És com si algú anés a viure al desert per fugir de la gent, i es queixés de que pel dia fa calor i per la nit gela. L'ajuntament li podrà regalar una bossa nevera per al matí, i una bossa d'aigua calenta per escalfar-se els peus per la nit. Però al desert, seguirà havent-hi sorra. I sol. I refrescant.
2 comentaris:
La teua articule esta molt endevinat, la prevenció es la base principal, i la gent te que cooperar per a que no aumente en exces els mosquits, encara que en la marjaleria, la cadena trófica esta modificada per la contaminacio de les aigües, no es lo que era antigament ara apenes hi ha granotes, samarucs, anguiles, ratpenats, oronetes, etc. eren els depredadors eficaços dels mosquits, els de se menjaven les larves i els mosquits que volaven.
Qui viu a una marjal, ha de saber quin son els inconvenients. Pense jo. Ara bé, deuria haver una coordinació a nivell comarcal per aplicar tractaments.
Publica un comentari a l'entrada