"Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossos confirmen les mutilacions de l'Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (...). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los.." això escrivia Theodulus Monachus a les primeries del segle XIV, referint-se als almogàvers. Aquelles unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó que després de passar a sang i ferro tot el que es movia, van crear a l’actual Grècia els Ducats d’Atenes i Neopàtria.
Bé, tot això són històries passades d’un esplendor més o menys mitificat, on els valencians teníem un regne propi. L’època de les invasions ha passat afortunadament a la història (tot i que no sempre als llibres d’història), i la de les possessions d’ultramar també. Però tot això em ve al cap quan veig que José Luis Rodríguez Zapatero, President de totes les Espanyes, diu que vol ajudar el govern d’Atenes (aquell ducat que va ser nostre) amb 2 mil milions d’euros. Està bé, això de la solidaritat.
Grècia patia una taxa de desocupació del 10.3% en el darrer trimestre del 2009. Francament preocupant. Al País Valencià, la taxa d’atur en el primer trimestre del 2010 supera el 19%. Francament desesperant.
Durant anys, sembla poc discutible, Grècia ha estat falsejant la comptabilitat pública i enganyant la UE. Ara, destapat el forat del dèficit, necessita ajudes, també d’Espanya. El País Valencià porta anys i anys aportant més a la caixa comuna d’allò que rebem. Tenim un dèficit fiscal amb la caixa espanyola, més greu que el dèficit públic grec. Però al govern central sembla que això li és ben igual. Els nostres sectors productius, i notablement el del taulell, no reben ajudes, no tenen un pla propi com tenen altres sectors. El nostre atur supera amb escreix la mitjana espanyola, i quasi duplica el declarat a Grècia, però Zapatero no diu res de donar-nos (en el nostre cas seria retornar-nos) dos mil milions d’euros. I tampoc no seria tan estrambòtic. Andalusia ha rebut quantitats superiors en dues ocasions en concepte de deute històric.
Què hem de fer els valencians per rebre la solidaritat de la caixa comuna, a la qual contribuïm per sobre de la mitjana? Fer-nos almogàvers? Perquè Grècia ho mereix i el País Valencià no? Hem de ser independents? No s’entén molt bé, francament.
Bé, tot això són històries passades d’un esplendor més o menys mitificat, on els valencians teníem un regne propi. L’època de les invasions ha passat afortunadament a la història (tot i que no sempre als llibres d’història), i la de les possessions d’ultramar també. Però tot això em ve al cap quan veig que José Luis Rodríguez Zapatero, President de totes les Espanyes, diu que vol ajudar el govern d’Atenes (aquell ducat que va ser nostre) amb 2 mil milions d’euros. Està bé, això de la solidaritat.
Grècia patia una taxa de desocupació del 10.3% en el darrer trimestre del 2009. Francament preocupant. Al País Valencià, la taxa d’atur en el primer trimestre del 2010 supera el 19%. Francament desesperant.
Durant anys, sembla poc discutible, Grècia ha estat falsejant la comptabilitat pública i enganyant la UE. Ara, destapat el forat del dèficit, necessita ajudes, també d’Espanya. El País Valencià porta anys i anys aportant més a la caixa comuna d’allò que rebem. Tenim un dèficit fiscal amb la caixa espanyola, més greu que el dèficit públic grec. Però al govern central sembla que això li és ben igual. Els nostres sectors productius, i notablement el del taulell, no reben ajudes, no tenen un pla propi com tenen altres sectors. El nostre atur supera amb escreix la mitjana espanyola, i quasi duplica el declarat a Grècia, però Zapatero no diu res de donar-nos (en el nostre cas seria retornar-nos) dos mil milions d’euros. I tampoc no seria tan estrambòtic. Andalusia ha rebut quantitats superiors en dues ocasions en concepte de deute històric.
Què hem de fer els valencians per rebre la solidaritat de la caixa comuna, a la qual contribuïm per sobre de la mitjana? Fer-nos almogàvers? Perquè Grècia ho mereix i el País Valencià no? Hem de ser independents? No s’entén molt bé, francament.
6 comentaris:
Doncs m'agrada la solució que suggereixes. Independència ja!
Si l'Estat Espanyol posa diners per a Grecia no serà per un gest solidari, serà ni més ni menys perquè tots els governs europeus posaran diners 'obligant' al govern de Madrid a que pose la seua part.
segur, o per s d'ací un any és a Espanya a qui li han de donar diners els altres, que este govern en matèria econòmica és clarament el més dèbil en 30 anys
Com va anar la presentació del nou col·lectiu de Moncofa?
Josep
.Al llarg dels meus viatjes per les espanyes i després de fins i tot viure fora durant alguns anys.Puc dir que per molts espanyols son textualment "Catalanes venidos a menos".L'únic interés que tenen al país valencià son les nostres platjes i el nostre ocí.Les persones solament som una incomoditat.
No demanem solidaritat. Demanem justícia!
No demanem que ens donen almoina, que ens donen allò que ens pertoca, ni més ni menys!
Ja està bé, vergonya, cavallers vergonya!
Publica un comentari a l'entrada